Comunicat tècnic de tributs, del 15 de març del 2016, referent a l’aplicació del crèdit fiscal derivat de la disposició transitòria segona de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
Documents relacionats:
Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
Reglament, del 2 de juliol del 2014, de l’impost general indirecte
Comunicat
Índex
[Mostra/Amaga]Destinataris: Aquest comunicat tècnic va destinat als obligats tributaris de l’impost general indirecte que disposen del crèdit fiscal derivat de la disposició transitòria segona de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
Normativa: Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
1. Objecte d’aquest comunicat tècnic
Clarificar l’aplicació de la deducció del crèdit fiscal derivat de la disposició transitòria segona de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
2. Aplicació de la deducció per quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost
La Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, en l’article 67 estableix que:
“Article 67. Exercici del dret a la deducció
1. En les declaracions corresponents a cadascun dels períodes de liquidació, els obligats tributaris poden deduir globalment l’import total de les quotes deduïbles de l’import de les quotes de l’impost meritades durant el mateix període de liquidació en l’àmbit territorial andorrà com a conseqüència del lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzades.
2. Les deduccions han d’efectuar-se en funció de la destinació previsible dels béns i els serveis adquirits, sense perjudici que es rectifiqui amb posterioritat si es modifiqués la destinació previsible.
No obstant això, en els casos de destrucció o pèrdua dels béns adquirits o importats per causa no imputable a l’obligat tributari degudament justificada, no és exigible la rectificació mencionada.
3. El dret a la deducció únicament pot exercir-se a la declaració liquidació relativa al període de liquidació en què el seu titular hagi suportat les quotes deduïbles o en les successives sempre que no hagués transcorregut el termini de tres anys comptats a partir del naixement d’aquest dret.
4. Quan la quantia de les deduccions superi l’import de les quotes meritades en el mateix període de liquidació, l’excés es pot compensar en les declaracions liquidacions posteriors sempre que no haguessin transcorregut tres anys comptats a partir de la presentació de la liquidació en la qual s’hagi originat l’excés mencionat.
No obstant això, l’obligat tributari pot optar per la devolució del crèdit existent al seu favor quan resulti procedent la devolució d’acord amb el que disposen els articles 70, 71 i 72 de la Llei.
5. Els que no realitzessin amb anterioritat activitats econòmiques poden deduir les quotes que hagin suportat abans del moment en què inicien l’activitat econòmica en funció de l’afectació de dits béns o serveis a les activitats econòmiques. En els casos de béns la vida útil dels quals sigui superior a l’any, l’afectació haurà de venir modulada en funció del temps transcorregut des de la seva adquisició. Als efectes d’aquest impost, la vida útil dels béns mobles s’estableix en cinc anys i dels immobles en deu anys”
1. En les declaracions corresponents a cadascun dels períodes de liquidació, els obligats tributaris poden deduir globalment l’import total de les quotes deduïbles de l’import de les quotes de l’impost meritades durant el mateix període de liquidació en l’àmbit territorial andorrà com a conseqüència del lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzades.
2. Les deduccions han d’efectuar-se en funció de la destinació previsible dels béns i els serveis adquirits, sense perjudici que es rectifiqui amb posterioritat si es modifiqués la destinació previsible.
No obstant això, en els casos de destrucció o pèrdua dels béns adquirits o importats per causa no imputable a l’obligat tributari degudament justificada, no és exigible la rectificació mencionada.
4. Quan la quantia de les deduccions superi l’import de les quotes meritades en el mateix període de liquidació, l’excés es pot compensar en les declaracions liquidacions posteriors sempre que no haguessin transcorregut tres anys comptats a partir de la presentació de la liquidació en la qual s’hagi originat l’excés mencionat.
No obstant això, l’obligat tributari pot optar per la devolució del crèdit existent al seu favor quan resulti procedent la devolució d’acord amb el que disposen els articles 70, 71 i 72 de la Llei.
5. Els que no realitzessin amb anterioritat activitats econòmiques poden deduir les quotes que hagin suportat abans del moment en què inicien l’activitat econòmica en funció de l’afectació de dits béns o serveis a les activitats econòmiques. En els casos de béns la vida útil dels quals sigui superior a l’any, l’afectació haurà de venir modulada en funció del temps transcorregut des de la seva adquisició. Als efectes d’aquest impost, la vida útil dels béns mobles s’estableix en cinc anys i dels immobles en deu anys”
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.