Consulta vinculant en relació amb la determinació de la base de tributació en les vendes amb pagaments ajornats que meriten interessos.

Consulta

En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

D’acord amb el que disposa l’article 65 de la Llei 21/2014 de Bases de l’Ordenament Tributari de 16 d’octubre de 2014, el Sr. X en representació de la societat A formula la següent Consulta Tributària, els efectes de la qual seran aplicables en les declaracions de l’Impost General Indirecte a presentar amb posterioritat a la recepció de la resposta a la present Consulta.

Es manifesta expressament que en el moment de presentació de la present Consulta, el consultant no té coneixement de que s’estigui tramitant un procediment o recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària de la consulta plantejada.

ANTECEDENTS

En el marc de la seva activitat, el consultant efectua vendes de vehicles el pagament de les quals s’efectua de forma ajornada mitjançant 48 efectes. Com a conseqüència de l’ajornament, es meriten interessos que són facturats als clients.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

Aplicació de l’article 47 de la Llei de 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte (en endavant, IGI) relatiu a la determinació de la base de tributació de l’impost i, en concret, si cal incloure els interessos com a part integrant de la base de tributació subjecta a l’IGI.

Normativa aplicable:
L’article 47 de la Llei de l’IGI relatiu a la determinació de la base de tributació estableix el següent:



Atenent al literal del precepte anterior, els interessos quedarien inclosos en el concepte qualsevol altre crèdit efectiu de l’article 47.2 a) de la Llei de l’IGI i per tant, s’haurien d’incloure en la base de tributació subjecta a l’IGI.

No obstant, el consultant es planteja si en la determinació de la base de tributació caldria diferenciar la part corresponent al lliurament del vehicle de la derivada del finançament de l’operació i si, en aquest segon cas, per la part corresponent als interessos caldria aplicar el que disposa l’article 6.10 de la Llei de l’IGI relatiu a la no subjecció de les operacions financeres:



A data de la present, no es disposa de cap comunicat tècnic ni de consulta vinculant emesa pel departament de Tributs i de Fronteres en relació a la interpretació de l’article 47.2.a) anteriorment transcrit. No obstant, respecte a aquest assumpte si que s’ha pronunciat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en sentència de 27 d’octubre de 1993, Muys´ en De Winter’s Bouw-en Aannemingsbedrijf BV, assumpte C-281/91. La sentencia tracta d’operacions d’ajornament pactades entre les parts, a través de les quals l’empresari que les efectuava facilitava la realització de les seves operacions comercials. Aquest concessió d’ajornaments als seus clients, considerada com a activitat en si mateixa, suposava una prolongació o part de l’activitat empresarial, quedant els interessos dins l’àmbit d’aplicació de l’impost indirecte. No obstant, el principi de neutralitat fiscal va conduir al Tribunal a senyalar la inclusió de l’import dels interessos en la base imposable únicament fins al moment de l’entrega dels béns el pagament dels quals es va ajornar, considerant la resta d’interessos meritats com la contraprestació d’una operació financera, subjecta però exempta de l’impost indirecte, quedant per tant, exclosos de la base imposable de l’operació principal.

Així doncs, es va concloure que els interessos derivats de l’ajornament o demora en el pagament del preu s’inclouen en la base de tributació de l’impost indirecte corresponent als respectius lliuraments de béns i prestacions de serveis quan es meritin amb anterioritat a la data de realització de les operacions. Per altra banda, els interessos meritats amb posterioritat a la realització de les operacions, no s’han d’incloure en la base de tributació, sense perjudici de la seva consideració com a contraprestació d’operacions financeres i els seus tractament a aquests efectes.

Cal tenir en compte que d’acord amb l’exposició de motius de la Llei de l’IGI, aquesta va ser configurada tenint en compte el que disposa la Directiva 2006/112/CE d’harmonització dels impostos indirectes.

Com a conseqüència de la Sentència anterior, la Llei de l’impost sobre el Valor Afegit espanyola, configurada també d’acord amb la Directiva 2006/112/CE, relativa al sistema comú de l’impost sobre el valor afegit, va modificar l’article 78 de la normativa espanyola de l’Impost sobre el Valor Afegit (Llei 37/1992, de 28 de desembre) relatiu a la determinació de la base de tributació, la redacció actual del qual inclou un paràgraf específic que desenvolupa el tractament que cal efectuar dels interessos que corresponen a un període posterior al lliurament dels béns i/o prestació de serveis: