Codi de procediment penal
(Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 de desembre de 1998 ha aprovat la següent:

Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal

Exposició de motius

La promulgació de la Constitució andorrana com a norma suprema de l’ordenament jurídic era motiu suficient per empènyer el poder legislatiu a realitzar, entre altres textos normatius, la reforma del Codi de procediment penal.

No tan sols era necessària la ratificació per part dels representants del poble andorrà d’un text preconstitucional que, per tenir aquest caràcter, no provenia de la sobirania popular, sinó que també calia sotmetre, de manera clara i expressa, la llei processal penal als límits derivats del reconeixement constitucional dels drets i les llibertats inviolables dels ciutadans.

S’afegia a aquestes raons fonamentals la necessitat peremptòria de modificar alguns aspectes de l’actual text procedimental per tal d’adequar-lo als recents tractats internacionals, i de millorar certs articles, que s’havia fet palesa al llarg de l’aplicació del Codi de 1989.

Així, són objecte de la present modificació, en allò que afecta el dret de defensa, la regulació de la intervenció lletrada i d’assistència al detingut i la regulació dels terminis pel secret sumarial; en allò que afecta els drets a la llibertat i la intimitat, la regulació dels motius i els terminis de privació de llibertat, dels registres domiciliaris, de la intervenció de la correspondència i de les comunicacions. Es recullen, també, el reconeixement del dret a la presumpció d’innocència, el principi de judici formal i de jutge competent, el principi de la bona fe i d’interdicció de l’abús de dret, el principi de contradicció, especialment per a la validesa de les proves, el d’interdicció del bis in idem i l’obligació dels jutges de dictar sempre resolució sobre les qüestions que es plantegin, que, a més a més, ha de ser motivada i, especialment en la fase instructora, ha de cercar la veritat dels fets i no solament els elements inculpatoris.

La posició del jutge instructor s’allunya, doncs, parcialment del caràcter acusatori, que correspon per natura al Ministeri Fiscal, i adquireix funcions garantistes del procediment i dels drets fonamentals, i en aquest sentit es disposa que, almenys les decisions que afecten certs drets fonamentals, siguin preses després de consulta prèvia de les parts acusadora i defensora. Es regula, igualment, l’exercici de l’acció penal per part dels particulars, i s’aclareixen la forma i el moment d’intervenció i de l’acció popular.

A banda d’assentar en tot l’articulat un major respecte als drets constitucionals, s’ha volgut també incidir en una unificació de tràmits i terminis, cercant per aquesta via més seguretat jurídica contra la qual s’oposaven la varietat i, a vegades la indeterminació de terminis i procediments. La supressió del procediment del recurs de suplicació i la unificació del mateix procediment d’apel·lació davant tots els tribunals, que ha comportat igualment, la supressió del recurs de súplica, són un exemple evident de la voluntat de garantir els principis de legalitat, seguretat jurídica i dret al recurs entès en la seva més àmplia extensió.

Ensems, s’ha intentat dotar l’Administració de justícia de mecanismes per agilitar i donar rapidesa a l’impartiment de justícia, i per això s’ha posat al dia el procediment d’ordenança penal, que permetrà jutjar certs delictes menors i la major part de contravencions penals, i economitzarà així, les energies de l’aparell judicial, que podran destinar-se a aquells fets que mereixen una sanció punitiva més important.

Finalment, i malgrat entendre que la regulació de l’aplicació de la pena i les seves formes d’execució té el seu lloc natural al Codi penal, també ha estat modificada i, en certs casos, s’hi han incorporat els mitjans de control més moderns, sempre amb el consentiment de la persona interessada, tendents a assegurar la reinserció social com a característica més important de la pena; tot això sense perjudici que el nou Codi penal que es redacti en el futur estableixi en el seu articulat les institucions de la suspensió i la substitució de la pena.

Títol preliminar. L’Administració de la justícia penal

Capítol I. Disposicions Preliminars

Article 1

1. Ningú no pot ser condemnat per una infracció penal si no és de conformitat amb les disposicions del present Codi o les lleis especials i mitjançant sentència dictada pel tribunal competent.

2. En tot tipus de procediment s’han de respectar les regles de la bona fe. No produeixen efecte les proves obtingudes, directament o indirectament, violant els drets o les llibertats fonamentals.

3. Els batlles i els tribunals han de resoldre sempre, i amb l’exposició de fets i la fonamentació en dret, sobre les pretensions que siguin formulades. La desestimació per motius formals només es pot produir per les causes previstes a la llei.

Article 2

La facultat d’administrar justícia en matèria criminal, jutjant i fent executar el que hagi estat jutjat, correspon exclusivament al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, al Tribunal de Corts, als seus magistrats i als batlles, sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans internacionals en virtut dels tractats corresponents establerts d’acord amb el que disposa l’article 65 de la Constitució.

Article 3

1. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra coneix del recurs d’apel·lació contra les resolucions del Tribunal de Corts dictades en primera instància, així com del recurs d’apel·lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor en fase d’execució de les ordenances penals, en els casos previstos per la llei.

Igualment coneix, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per infraccions penals comeses per membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, i per batlles o magistrats, i executa les resolucions judicials que hagin recaigut sobre aquestes infraccions.

2. El Ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, exclosos els magistrats adscrits a la Sala Penal, coneix del recurs d’apel·lació contra les resolucions judicials del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra dictades en primera instància en les causes esmentades al segon paràgraf de l’apartat anterior.

3. El Tribunal de Corts coneix, en composició col·legiada, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per delictes majors i menors, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat sobre aquests delictes. També coneix, en composició unipersonal, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per contravencions penals, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat en aquesta matèria.

Igualment coneix, de forma unipersonal, del recurs d’apel·lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor, en els casos i les formes previstos per la llei.

4. El Ple del Tribunal de Corts, salvat el cas de delicte flagrant, és competent per acordar la detenció i el processament dels membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, si són considerats responsables penalment durant la durada del seu mandat, així com dels batlles i magistrats, sense perjudici que la instrucció de la causa sigui a càrrec d’un magistrat del Tribunal.

5. La instrucció de les causes, per a tota classe d’infraccions, la porta a terme un batlle, sense perjudici del que preveu el paràgraf segon de l’article 48 de la Llei qualificada de la Justícia.

El Batlle instructor també és competent per conèixer, pel procediment d’ordenança penal, de les infraccions ressenyades a l’article 163 d’aquest Codi, així com per procedir a executar-les.

Article 4

Els tribunals penals són competents per resoldre les qüestions civils i administratives prejudicials suscitades per raó dels fets delictius quan apareguin íntimament lligades al fet punible de manera que sigui impossible la seva separació. El tribunal resol sempre aplicant les normes civils o administratives a les qüestions prejudicials.

Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, si la qüestió prejudicial és determinant de la culpabilitat o de la innocència, o per constatar l’existència del delicte, el Tribunal Penal o, si escau, el batlle instructor, ha de suspendre el procediment fins que la jurisdicció competent resolgui la qüestió, si ja s’ha interposat. Si no s’ha interposat, el tribunal o el batlle instructor, segons escaigui, atorga a les parts el termini d’un mes per fer-ho davant la jurisdicció competent. Transcorregut aquest termini, que no es pot atorgar més d’una vegada en el marc del mateix procediment, i sense que cap de les parts acrediti haver-ho fet, s’aixeca la suspensió i continua el procediment, i el Tribunal Penal resol sobre la mateixa qüestió.

Capítol II. Del Ministeri Fiscal

Article 5

El Ministeri Fiscal té la funció de promoure l’acció de la justícia, vetllar pel manteniment de l’ordre jurídic i demanar davant la jurisdicció penal l’aplicació de la llei, per a la salvaguarda i la satisfacció dels interessos de la societat.

A tal fi, aquest exerceix els mitjans i les accions que les lleis estableixen, formula l’acusació o exerceix l’acció civil, o bé s’hi oposa segons el que correspongui legalment; pot intervenir directament en el procés penal per tal de sol·licitar les diligències més adequades per a l’esbrinament del delicte i de la persona que pugui ser-ne responsable, i vetlla pel compliment estricte de les sentències recaigudes en les causes en les quals hagi estat part.

Quan el Ministeri Fiscal tingui coneixement d’un fet que pot ser constitutiu de delicte o contravenció penal, exerceix l’acció penal, sense perjudici de les facultats dels batlles per actuar d’ofici.

Article 6

En els delictes als quals es refereix l’article 16, el Ministeri Fiscal, una vegada formulada la denúncia o la querella, segons escaigui, per la persona ofesa o el seu representant legal, actua de conformitat amb el que estableix .

Capítol III. Abstenció i recusació

Article 7

L’abstenció i la recusació dels batlles, magistrats i membres del Ministeri Fiscal en els processos penals es regeixen per les normes de la Llei qualificada de la Justícia.

Article 8

Capítol IV. Dels advocats

Article 9

1. Amb caràcter general, en tots els processos penals és preceptiva la defensa i l’assistència tècnica prestades per un advocat. No obstant això, la intervenció de l’advocat és facultativa en els processos penals que se segueixen per contravencions penals.

2. Per actuar davant els tribunals penals en el termes previstos per aquesta Llei, els advocats han d’acomplir els requisits que estableixen la Llei qualificada de la Justícia i la Llei de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.

Article 10

Article 11

En la seva actuació davant els tribunals penals, els advocats tenen els drets i els deures que estableixen la Llei de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.

Article 12

1. Per tal de garantir el dret a la defensa i l’assistència tècnica lletrades, els processats han de ser defensats per un advocat, i en cas que no en nomenin, se’ls en designa un d’ofici.

2. Llevat que hagi obtingut el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes, el processat té l’obligació de rescabalar al Govern els honoraris que hagi satisfet a l’advocat d’ofici, els quals formen part de les despeses judicials, sense perjudici que l’advocat pugui reclamar també al processat un complement d’honoraris. L’obligació esmentada es fa efectiva en els termes que el Govern estableixi reglamentàriament.

Article 13

Els advocats a qui correspongui la defensa d’ofici no poden excusar-se’n sense motiu personal i just degudament apreciat pel degà del Col·legi d’Advocats.

Títol primer. L’acció penal i l’acció civil

Capítol únic

Article 14

L’acció penal per delicte o contravenció penal és pública. El Ministeri Fiscal l’exerceix en tots els casos en els quals la llei no requereix la instància de la part agreujada o ofesa.

No són part en el procediment els denunciants o els perjudicats que no s’hagin constituït formalment en acusació particular o privada, o en actor civil.

L’exercici de l’acció penal pels perjudicats o els ofesos per la infracció perseguible d’ofici o perseguible prèvia denúncia, comporta obligatòriament la presentació de la querella corresponent, en la forma prevista a l’article 39, la constitució en acusació particular, la designació d’advocat i de domicili al Principat i, posteriorment, la petició de pena concreta contra l’autor i els altres partícips de la infracció en el moment de la qualificació jurídica de la causa.

La constitució en acusació particular pot produir-se en qualsevol moment de la instrucció de la causa fins que no s’hagi dictat aute de conclusió del sumari.

Les associacions i les corporacions legalment constituïdes poden exercir les accions penals i civils per a la defensa dels interessos col·lectius que representen. Aquestes persones jurídiques actuen per mitjà del seu representant legal.

Article 15

Qualsevol ciutadà andorrà amb plenitud de drets civils i sense antecedents penals que vulgui exercir l’acció popular pot constituir-se en acusació particular mitjançant la presentació de la querella corresponent, en aquells sumaris seguits per delictes perseguibles d’ofici.

Article 16

1. L’acció penal derivada dels delictes o contravencions penals a què fan referència els articles 168, 179.2, 193, 232 i 515 del Codi penal requereix la denúncia o la querella prèvies de la persona ofesa, del seu representant legal o, en els supòsits establerts, del Ministeri Fiscal, que haurà de ponderar els interessos concurrents. L’exercici de l’acció penal per part dels perjudicats comporta els mateixos requisits que per als delictes perseguibles d’ofici a què fa referència l’article 14 d’aquesta Llei.

En aquests delictes, de caràcter semipúblic, el perdó de la persona ofesa no extingeix l’acció ni la responsabilitat penal.

2. L’acció penal derivada dels delictes a què fan referència els articles 179.1 i 479 del Codi penal requereix la interposició prèvia de querella de la persona perjudicada o del seu representant legal.

En aquests delictes, de caràcter privat, l’exercici de l’acció penal s’efectua com a acusació privada, en la forma i en les condicions de l’article 14, i la renúncia a l’acció penal feta en qualsevol estat del procediment comporta l’extinció i l’arxiu de la causa.

Article 17

Admesa la denúncia o la querella, el batlle inicia immediatament la instrucció del sumari, i en dóna coneixement al Ministeri Fiscal; procedeix de la mateixa manera quan ha d’actuar d’ofici.

Article 18

L’acció civil pot ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal. Pot intentar-se conjuntament amb la penal o, separadament, en judici civil. En aquest darrer cas no es pot exercir l’acció civil fins que hagi estat resolta l’acció penal per sentència ferma o es dicti aute de sobreseïment definitiu o provisional.

La constitució en actor civil pot produir-se en qualsevol moment del procediment fins al darrer dia del termini concedit al Ministeri Fiscal per presentar l’escrit de qualificació jurídica.

Tota persona que exerceixi l’acció civil ha de manifestar-ho, i designar advocat i domicili al Principat on se li puguin fer les notificacions degudes.

En la primera declaració s’assabenta el perjudicat del contingut d’aquest article.

El Ministeri Fiscal ha d’exercir també l’acció civil juntament amb la penal sempre que el perjudicat no s’hagi constituït en actor civil o hagi fet reserva de la seva reclamació civil, n’hagi desistit o hi hagi renunciat expressament.

Article 19

En qualsevol estat del judici, la part perjudicada pot desistir de la seva reclamació civil, tot i que queda responsable de les costes causades.

Article 20

La reserva, el desistiment o la renúncia de l’acció civil no impedeix ni suspèn l’exercici de l’acció penal.

Article 21

L’acció penal s’extingeix per l’amnistia, la prescripció i la mort de l’inculpat, però subsisteix la civil contra l’infractor o els seus hereus i drethavents, que solament pot exercir-se davant la jurisdicció civil.

L’indult no comporta l’extinció de l’acció penal, però s’ha de tenir en compte en el moment de l’execució de la pena. Llevat que el decret d’indult prescrigui el contrari, quan a un fet delictiu li sigui aplicable més d’un indult, s’apliquen tots de forma acumulada.

Títol segon. La fase preparatòria del judici penal

Capítol I. Enquesta preliminar

Secció primera. Normes comunes

Article 22

Els funcionaris de policia, quan tinguin coneixement que s’ha comès algun fet punible, han de notificar-ho al Ministeri Fiscal i procedir a la investigació immediata, practicant totes les diligències necessàries.

Article 23

1. L’atestat ha de contenir:



2. Els atestats i les manifestacions que efectuen els agents de policia a conseqüència de les indagacions que han practicat es consideren denúncies a efectes legals. En qualsevol cas, en l’atestat no s’ha de fer menció de la qualificació jurídica dels fets continguts.

Article 24

1. Tota persona sospitosa o detinguda que presti declaració davant del Servei de Policia, o en relació amb la qual s’hagi d’efectuar un registre domiciliari o un reconeixement d’identitat, ha de ser informada, de manera que ho entengui, i de forma immediata, dels fets que originen la investigació i de les raons que motiven la seva eventual privació de llibertat, així com dels drets següents:



2. En la declaració prestada davant la Policia s’ha de fer constar l’hora d’inici i acabament de la declaració i de les eventuals interrupcions.

La persona sospitosa només ha de romandre en les dependències policials el temps necessari per declarar. En tot cas, tant pel que fa a la persona sospitosa com a la persona detinguda, els interrogatoris no poden durar més de quatre hores seguides, i entre l’un i altre hi ha d’haver un temps de descans d’almenys una hora.

La persona detinguda té dret a gaudir d’un descans ininterromput d’almenys vuit hores per cada vint-i-quatre hores de detenció.

3. En el cas que sigui necessari efectuar una prova d’alcoholèmia, s’ha de notificar a la persona interessada el dret que té de sol·licitar una anàlisi de sang si no es vol fer la prova d’alcoholèmia o no està d’acord amb el resultat obtingut mitjançant altres procediments. El Servei de Policia ha d’informar a la persona interessada, si escau, del contingut de l’article 269 del Codi penal.

Article 25

1. Per garantir el dret a l’assistència d’un advocat referit al primer apartat de l’article anterior, el Servei de Policia ha d’informar la persona sospitosa o detinguda que pot designar un advocat o demanar, si escau, ser assistida per l’advocat de guàrdia de forma immediata.

2. Una vegada efectuada la designació, o sol·licitada l’assistència de l’advocat de guàrdia, la Policia l’ha d’avisar seguidament. I l’ha d’informar de la natura de la infracció objecte d’investigació policial. L’advocat, a partir d’aquest moment, pot revisar les diligències practicades, entrevistar-se privadament amb la persona sospitosa o detinguda durant un període de trenta minuts i assistir a tots els interrogatoris, sol·licitant al funcionari de Policia que la interrogui sobre els aspectes que sol·licita, i fer constar en la mateixa declaració qualsevol manifestació que vulgui emetre. Igualment l’advocat pot intervenir i assistir en els registres domiciliaris i els reconeixements d’identitat de què sigui objecte la persona sospitosa o detinguda, i fer constar en l’acta corresponent qualsevol manifestació que vulgui emetre.

Si l’advocat no compareix en el termini de quaranta-cinc minuts a comptar de la convocatòria, les actuacions poden iniciar-se sense la seva presència. Tanmateix, en cas d’urgència i amb autorització judicial prèvia degudament motivada, les actuacions poden iniciar-se amb anterioritat a aquest termini, encara que l’advocat convocat no hi sigui present.

3. En matèria de terrorisme, el batlle competent, a instància del Servei de Policia, pot considerar mitjançant resolució motivada que l’advocat designat pel detingut pot causar perjudici a les investigacions en curs. En aquest supòsit, s’ha de sol·licitar immediatament al degà del Col·legi d’Advocats la designació d’un altre advocat que n’assumeixi l’assistència.

4. Les declaracions efectuades en infracció de les prescripcions dels apartats anteriors són nul·les i sense cap efecte.

5. El Col·legi d’Advocats ha d’organitzar un torn de permanència, a fi de fer front, en tot moment, a les obligacions derivades dels preceptes anteriors.

Article 26

1. Per reunir les proves necessàries, els agents del Cos de Policia, sempre que sigui necessari, han de:



En cas de negativa o d’absència de la persona interessada, la policia necessita autorització escrita del batlle.

L’autorització del batlle ha de concretar els domicilis o les dependències on s’han d’efectuar els escorcolls i raonar la conveniència de l’escorcoll que s’ha de practicar. L’autorització es presenta a qualsevol persona que ocupi el lloc o les dependències. En cas d’absència de l’ocupant, l’escorcoll s’ha de practicar en presència d’un secretari judicial que n’aixequi acta amb la llista de tots i cada un dels documents i béns intervinguts. Excepcionalment i per raons d’urgència, l’escorcoll es pot practicar sense la presència del secretari judicial, amb l’autorització verbal prèvia del batlle, que haurà de raonar l’autorització amb posterioritat.



Fins i tot en cas que la policia no hagi tingut temps material d’examinar tots els objectes retinguts, aquests objectes s’han de lliurar al batlle, llevat que, mitjançant l’aute raonat corresponent, el batlle autoritzi la policia a examinar-los per un termini màxim de deu dies, sense perjudici que posteriorment s’acordi la pràctica d’una prova pericial d’acord amb el que disposen els articles 80 i següents.



2. L’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de la persona investigada requereix la prèvia autorització judicial motivada en cas de negativa o manca de consentiment exprés. S’exceptuen d’aquesta obligació, sempre que no hi hagi risc per a la salut ni comportin un tracte cruel, inhumà o degradant:



3. En el marc de les seves investigacions i d’aquelles que li siguin encomanades per l’autoritat judicial, quan les circumstàncies requereixin coneixements tècnics o científics, els agents de policia poden fer-se assistir per persones qualificades o experts.

Article 27

1. Els agents del Servei de Policia tenen l’obligació de detenir:



2. L’ordre esmentada en les lletres a i b de l’apartat anterior pot ser feta verbalment, per raons d’urgència, sense perjudici que s’hagi de formalitzar per escrit en el termini màxim de dues hores.

3. En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot alliberar els agents de policia de l’obligació de detenció i acordar que no es detinguin els sospitosos de la comissió del delicte, o diferir-ne la detenció, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que la manca de detenció pot representar.

Article 28

Els agents del Servei de Policia, quan detinguin una persona en virtut del que disposa l’article anterior, han de posar-la en llibertat o lliurar-la al batlle que correspongui dins el termini de 48 hores.

Quan la detenció obeeixi a una ordre judicial, el Servei de Policia ha d’avisar immediatament el batlle o el tribunal que ha ordenat la detenció, el qual controla la seva oportunitat i durada, i no pot deixar sense efecte la detenció sense ordre prèvia del batlle o el tribunal competent.

En els altres supòsits previstos en el primer apartat de l’article anterior, el Servei de Policia ha d’avisar immediatament el Ministeri Fiscal, el qual controla l’oportunitat i la durada de la detenció, i no pot deixar-la sense efecte sense ordre prèvia del Ministeri Fiscal.

Article 29

El Batlle a qui es faci lliurament d’una persona detinguda ha de dictar aute de processament per ordenar la presó provisional o deixar la detenció sense efecte dins les 24 hores a partir del moment en què la persona detinguda li ha estat lliurada, després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal i de l’advocat, que li han d’exposar els motius en favor o en contra de la presó o la llibertat provisional.

Excepcionalment, en supòsits d’homicidi, assassinat, tortura, esclavatge, agressió o abús sexual, tràfic de drogues, segrest, tràfic d’infants, tràfic il·legal d’armes, proxenetisme, terrorisme, finançament del terrorisme, blanqueig de diners o valors, associació per atemptar contra el Principat o contra l’ordre constitucional i delictes contra la comunitat internacional, el batlle pot prorrogar, mitjançant aute motivat, el termini esmentat al paràgraf anterior fins a 72 hores. Durant aquest termini prorrogat, la persona detinguda és ingressada a les dependències del Centre Penitenciari, en una unitat separada.

Article 30

La persona contra la qual no existeix cap indici que deixi suposar que ha comès o hagi intentat cometre una infracció penal només ha de romandre a les dependències policials o judicials el temps necessari per declarar en qualitat de testimoni.

Si de la declaració en resulten indicis de participació delictiva del testimoni en el delicte investigat o en un altre, s’ha d’aturar immediatament la declaració i procedir de la forma prevista a l’article 24 i següents del present Codi.

Article 31

Acabada l’enquesta preliminar, la totalitat de les diligències practicades han de ser trameses immediatament al batlle instructor. La tramesa de l’expedient i dels objectes personals de l’interessat no pot superar els terminis establerts a l’article 28 quan afectin una persona detinguda o s’hagi procedit a la retenció del seu permís de conducció, d’armes o una altra documentació personal.

Article 32

La intervenció del Servei de Policia en la prevenció del sumari cessa en el moment en què el batlle a qui correspon la instrucció es fa càrrec de les diligències. Això no obstant, el Servei de Policia pot continuar com a auxiliar.

Secció segona. Normes especials en cas d’accident de circulació

Article 33

Els agents del Servei de Policia, en cas d’accident de circulació, han de procedir a la pràctica de les diligències següents:

1. Demanar l’ajut d’un metge per tal de dispensar l’assistència necessària als ferits.

2. Verificar la identitat dels conductors i els passatgers dels vehicles accidentats, dels testimonis i de les víctimes, i recollir els seus testimoniatges escoltant-los separadament.

3. Realitzar totes les constatacions útils per a l’esbrinament de la veritat prenent fotografies del lloc de l’accident i reconstituint-lo si és possible.

Aquestes constatacions s’han de fer principalment sobre el presumpte autor de l’accident (comportament, actitud), sobre les víctimes (ferides aparents, posició), sobre l’estat del lloc (perfil de la carretera, el lloc, l’enllumenat), sobre els vehicles (situació, estat general, danys soferts), sobre els senyals i els indicis (senyals de frenada) i sobre el xoc (traces de vidre, taques de sang).

4. Retenir, si cal, els vehicles, els permisos de circulació i de conduir, i els documents relatius a l’assegurança, i també tots els objectes trobats al lloc de l’accident que puguin servir per provar els fets.

5. Consignar tots els informes recollits en un atestat, i adjuntar-hi els croquis i les fotografies.

Si de resultes de l’accident no s’han produït lesions, no cal elaborar un atestat, però totes les dades recollides pels agents en cas d’intervenció han de ser conservades a disposició del batlle, per al cas que, en el futur, una de les parts intervinents presenti querella i es constitueixi en acusació privada.

Article 34

En cas de mort, els agents del Servei de Policia han de fer transportar el cadàver, després d’haver assenyalat la posició al lloc de l’accident, i han de fer-ne fotografies, si això és possible.

Article 35

Efectuades totes les diligències, els agents han de remetre al batlle, sense dilació, llur atestat i els objectes retinguts.

Capítol II. De la denúncia i de la querella

Secció primera. De la denúncia

Article 36

Tota persona que presenciï la comissió d’un delicte perseguible d’ofici o en tingui coneixement està obligada a denunciar-ho, per escrit o verbalment, davant de l’autoritat judicial o de la policia. L’autoritat judicial, el Ministeri Fiscal i el Servei de Policia han de rebre sempre les denúncies verbals o escrites que s’interposin.

Article 37

Estan exempts de l’obligació establerta a l’article anterior els sacerdots i els advocats quan coneguin els fets per raó del seu ministeri o la seva professió, i el consort o la persona amb qui l’infractor estigui unit per situació de fet equivalent i altres familiars de l’infractor fins al tercer grau de consanguinitat, afinitat o adopció.

Article 38

Els metges, els practicants, les infermeres i en general qualsevol facultatiu que, per raó de la seva activitat professional, conegui l’existència de mort, ferida o malaltia suspectes de ser conseqüència d’un fet delictiu, o fins i tot de possibles accidents, han de comunicar-ho immediatament al Servei de Policia o als batlles.

Secció segona. De la querella

Article 39

L’acció penal únicament pot exercir-se mitjançant querella, de conformitat amb les normes següents:

1. En l’escrit d’interposició s’han d’expressar les mencions d’identitat del querellant i les del querellat de les quals es tingui coneixement, l’exposició detallada dels fets amb la seva qualificació jurídica i de les diligències que se sol·licitin, i les pretensions sobre la situació processal i els béns del querellat.

2. En el supòsit d’infraccions de calúmnia, injúria i difamació s’ha d’intentar prèviament la conciliació judicial, i quan hagin estat proferides en un judici, és necessari obtenir prèviament l’autorització del batlle o el tribunal corresponent.

3. La querella ha d’estar signada pel querellant o el seu procurador o representant, i el seu advocat. En tot cas el batlle ha de rebre amb posterioritat la declaració del querellant, si és una persona física, o del representant legal de l’entitat, si és una persona jurídica, mitjançant la comissió rogatòria corresponent o qualsevol altre mitjà al seu abast.

Presentada la querella, el batlle l’admet o la rebutja segons que els fets puguin ser o no constitutius de delicte i, en el primer cas, mana la pràctica de les diligències oportunes i exigeix, si ho creu convenient, la prestació de fiança en la quantia i la classe que es considerin necessàries.

Capítol III. De les diligències prèvies

Article 40

Quan amb els elements de fet que constin en l’atestat, en la denúncia o en la querella no se’n pot determinar la natura i les circumstàncies, les persones que hi hagin participat o el procediment oportú, el batlle ha d’instruir diligències prèvies, que han de ser registrades al llibre corresponent, i donar compte de la incoació al Ministeri Fiscal. La instrucció de les diligències prèvies s’ha d’efectuar de manera abreujada, precisa i amb celeritat.

El Batlle pot decretar per aute motivat el secret total o parcial de les diligències prèvies incoades, fins a una durada màxima d’un mes en el cas de delictes menors i tres mesos en el cas de delictes majors. L’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones requereix la prèvia ordre judicial motivada i el compliment de les prescripcions legals que estableix aquest Codi per a la fase d’instrucció.

Article 41

Quan sigui manifest que els fets són clarament constitutius de delicte o contravenció penal, o que no ho són, no és procedent incoar diligències prèvies. En aquest darrer supòsit s’ha de procedir a arxivar les actuacions com a diligències indeterminades.

Article 42

1. Una vegada acabada la instrucció de les diligències, el batlle ha d’adoptar un dels acords següents:



2. Si el batlle instructor considera que a la persona encausada li pot ser aplicada una excusa absolutòria que l’exoneri de responsabilitat penal, o que concorre en aquesta persona una de les circumstàncies excloents completes previstes als apartats 4 i 6 de l’article 27 del Codi penal, després de l’informe previ del Ministeri Fiscal, pot dictar aute motivat que declari la manca de responsabilitat penal i decreti l’arxiu de les diligències practicades, sense perjudici de la responsabilitat civil que se’n pugui derivar i que ha de ser resolta per la jurisdicció civil. Contra aquest aute es pot interposar recurs d’apel·lació, d’acord amb el que disposa l’article 194.

Capítol IV. La instrucció del sumari

Secció primera. Disposicions generals

Article 43

És batlle competent durant la instrucció de les causes aquell a qui correspon per torn. A aquest efecte les querelles i les denúncies han de ser repartides pel president del Tribunal de batlles.

Article 44

Quan un batlle o un tribunal que estigui instruint o jutjant tingui coneixement, per mitjans diferents de la querella i de la denúncia, que s’ha comès un fet delictiu, només és competent en la mesura en què el fet delictiu estigui en connexió. En el cas que no sigui competent, s’ha de designar el batlle instructor que correspon per torn per instruir la causa.

Els altres tribunals només han de posar els fets en coneixement del president del Tribunal de batlles si consideren que no tenen connexió amb els que estan jutjant, a l’efecte que es designi el batlle instructor corresponent.

Article 45

El Batlle ha d’efectuar personalment les diligències necessàries. Pot, això no obstant, fer-se auxiliar pels seus col·laboradors i els agents del Servei de Policia, sempre que no es tracti de l’interrogatori d’un processat, d’un acarament o d’un reconeixement d’identitat.

Article 46

Les parts que hagin comparegut poden intervenir, a criteri del batlle instructor, si ho sol·liciten, en totes les diligències del procediment sumarial o en les diligències prèvies. També poden tenir coneixement de les actuacions i en poden obtenir còpia a càrrec seu, llevat que s’hagi decretat el secret de les actuacions.

Durant la instrucció del sumari, el batlle, d’ofici, a proposta del Ministeri Fiscal o qualsevol de les parts, mitjançant aute motivat, pot decretar-ne el secret de la totalitat o d’una part, fent-ne peça separada en aquest darrer cas, fins a un termini de dos mesos en el cas de delictes menors i fins a un termini de sis mesos, prorrogable per aute motivat per un altre període de sis mesos, i amb l’obligació d’aixecar el secret sumarial almenys un mes abans de la conclusió del sumari.

Article 47

El batlle ha de practicar totes les diligències necessàries per aclarir i fer constar els fets i les circumstàncies, tan adverses com favorables, que puguin influir en la seva qualificació, a fi d’inquirir la veritat material i real.

En particular, ha de practicar aquelles diligències que proposi el fiscal o les parts, si no les considera inútils o perjudicials; en aquest darrer cas ho ha de motivar degudament.

El batlle pot ordenar en qualsevol moment la detenció de tota persona a la qual s’imputi la comissió d’un delicte.

Quan s’ha de practicar alguna diligència en un país estranger, el batlle lliura comissió rogatòria que es tramita pel conducte que escaigui.

Secció segona. Constatacions materials

Article 48

El batlle ha de procedir a totes les constatacions materials encaminades a completar o confirmar les que hagin efectuat els agents del Servei de Policia. Es trasllada, si ho creu convenient, al lloc, per tal d’examinar el seu estat, constatar el cos del delicte i recercar les traces materials, els indicis i les peces de convicció.

Secció tercera. Identitat de l’encausat

Article 49

S’ha de practicar el reconeixement de la persona contra la qual es dirigeixin els càrrecs, posant-la juntament amb altres de característiques exteriors semblants, a la vista d’aquell o aquells que hagin de verificar-ho.

Article 50

Quan siguin diversos els qui han de reconèixer una persona, la diligència expressada a l’article anterior es practica separadament amb cada un dels examinadors, sense que puguin comunicar-se entre ells fins a l’acabament del reconeixement.

Secció quarta. Personalitat de l’encausat

1. Antecedents judicials

Article 51

En el primer interrogatori de l’inculpat, el batlle ha de preguntar si ja ha estat condemnat anteriorment, per quina jurisdicció, en quina data, a quina pena i per quin motiu.

La mateixa informació ha ser demanada al Registre d’Antecedents Penals.

2. Enquesta de la personalitat

Article 52

El batlle ha de procurar unir al sumari una enquesta de la personalitat dels inculpats, i també la informació referent a la seva situació material o social, especialment quan es tracti d’encausats menors d’edat, reincidents o quan se sospiti que presenten un caràcter asocial.

3. Examen mèdic i psiquiàtric

Article 53

El batlle, d’ofici o a instància de part, pot completar l’enquesta de la personalitat mitjançant un examen mèdic i psiquiàtric.

Especialment, pot ordenar aquest examen quan la naturalesa de les infraccions, les circumstàncies en què han estat comeses o bé el capteniment de l’inculpat, fan sospitar que aquest presenta un caràcter anormal.

Article 54

En matèria psiquiàtrica, el batlle, per regla general, cal que demani al pèrit que dictamini sobre:

1. Si l’examen psiquiàtric del subjecte revela anomalies mentals o psíquiques.

2. Si la infracció que se li imputa té relació amb aquestes anomalies.

3. Si el subjecte és perillós, està inclinat al delicte, o si es pot guarir o bé readaptar.

La missió dels experts pot consistir, així mateix, a examinar altres aspectes resultants més particularment de la instrucció, relacionats amb els fets de la causa, o de les indicacions facilitades pel mateix inculpat, per la seva família o pel seu defensor, o bé per l’enquesta sobre la personalitat.

Secció cinquena. Declaració de l’encausat

Article 55

Abans de la primera declaració de l’encausat, el batlle l’ha d’informar davant d’advocat dels drets que té; a més, l’encausat ha de signar conforme li ho han notificat i ha de mencionar o ratificar la designació d’advocat. Si l’encausat no n’ha designat, actua sempre l’advocat de guàrdia.

Seguidament l’advocat de l’encausat, ja sigui el lletrat de guàrdia o aquell que hagi designat, pot entrevistar-se amb l’encausat i, simultàniament, tenir accés a les actuacions practicades, llevat que se’n decreti el secret sumarial, de totes o d’una part.

Posteriorment, es pren declaració a l’encausat.

Article 56

En la primera declaració, el batlle ha de començar per assegurar-se de la identitat de l’encausat, interrogant-lo sobre els seus noms, cognoms, renom, edat, lloc i data de naixement, domicili, professió, mitjans de subsistència, nacionalitat, estat civil i situació familiar. Després ha d’informar-lo dels fets que se li imputen, llegint la declaració prestada davant la policia, si n’ha fet, i finalment rep les seves explicacions si accepta de contestar.

Article 57

El Batlle ha de fer prestar declaració a la persona encausada tantes vegades com consideri convenient per esbrinar els fets. La convocatòria de la persona encausada s’ha de fer amb una antelació mínima de 72 hores, amb avís previ, en el mateix termini, a l’advocat designat o a l’advocat d’ofici.

En cas d’urgència i mitjançant aute motivat, el batlle pot prendre la declaració, un cop efectuada la mateixa convocatòria que preveu el paràgraf anterior, però amb una antelació mínima de fins a 6 hores.

Article 58

El batlle ha de preguntar a l’encausat particularment on es trobava el dia i l’hora en què es cometé el delicte, en companyia de quines persones i en què s’ocupava; si sap qui són els autors, els còmplices o els encobridors dels fets; si té coneixement dels motius que determinaren la comissió del delicte i de les mesures que es prengueren per portar-lo a terme, i tot allò que, a més, es cregui necessari per esbrinar la veritat dels fets.

Article 59

Les declaracions s’han de redactar en presència del compareixent, que pot dictar el text, i han de portar la data de la redacció, el nom del batlle, el de l’inculpat i el de l’advocat que l’assisteix, si hi és present, o la menció de la seva absència tot i haver estat avisat. A la fi de la declaració el batlle ha d’interrogar l’inculpat sobre els aspectes que sol·liciti l’advocat.

Article 60

Les paraules ratllades, esmenades i afegides han de ser esmentades i aprovades abans de les signatures del final de la declaració.

Article 61

Si l’encausat no entén l’idioma en el qual és interrogat, el batlle ha de demanar un intèrpret, al qual ha de prendre jurament en forma legal, per tal que compleixi fidelment la seva missió.

Si l’encausat és sord-mut, se l’ha d’interrogar per escrit o per mitjà d’intèrpret o persona capaç de comunicar-se amb ell.

En ambdós casos les despeses que ocasioni la intervenció de l’intèrpret van a càrrec de l’Administració de Justícia, o formen part de les despeses judicials en cas de condemna.

Article 62

S’ha de llegir la declaració a l’encausat, que pot ratificar-la o bé sol·licitar la modificació o l’aclariment de les expressions que no corresponguin exactament a allò que ha estat declarat o que volia expressar. Se l’ha d’assabentar, igualment, del dret que té de llegir la diligència personalment.

Article 63

El batlle, l’encausat, el fiscal i l’advocat, si hi són presents, han de signar al final de cada diligència, i el secretari n’ha de donar fe. Si l’encausat es nega a signar s’ha de fer menció d’aquesta circumstància.

Article 64

La confessió de l’encausat no dispensa de practicar totes les diligències necessàries a fi d’adquirir el convenciment de la veritat de la confessió i de l’existència del delicte.

Article 65

Si la persona encausada està detinguda, la primera declaració s’ha d’efectuar dins el termini màxim de 24 hores a comptar del moment en què hagi estat posada a disposició del batlle, excepte que concorrin motius que impossibilitin la seva pràctica.

Transcorregut aquest termini, indistintament que s’hagi pogut procedir o no a la declaració de la persona encausada, el batlle ha de dictar aute de processament per decretar la llibertat o, si escau, la presó de la persona detinguda, després que, en aquest darrer cas, hagi escoltat les al·legacions del Ministeri Fiscal i de l’advocat designat o de guàrdia.

Secció sisena. Declaracions dels testimonis

Article 66

El batlle pot fer citar tota persona la declaració de la qual estimi útil, i particularment el denunciant. Fins i tot es pot traslladar prop del testimoni si al testimoni li és impossible comparèixer.

Si es tracta d’una de les persones definides a l’article 144 s’han d’adoptar les prevencions previstes en aquell article.

Article 67

Tota persona, nacional o estrangera, té l’obligació de prestar declaració en qualsevol afer criminal, a fi de dir tot el que sàpiga sobre el que li pregunti l’instructor de la causa o el tribunal. S’exceptuen d’aquesta obligació les persones referides a l’article 147.

Article 68

Si el testimoni es resisteix a comparèixer o es nega a declarar, ha de ser advertit que aquest fet pot ser constitutiu d’infracció penal. En cas de persistència en la seva negativa a declarar o a comparèixer, a més de ser conduït, en aquest darrer supòsit, davant de l’autoritat judicial, el batlle instrueix el sumari que correspongui.

Article 69

Si el testimoni resideix a l’estranger i a criteri del batlle és necessària la seva declaració, pot prestar declaració davant les autoritats judicials del país de residència, mitjançant comissió rogatòria tramesa pel conducte legal corresponent o per un altre mitjà legalment idoni.

Article 70

Els testimonis han de declarar separadament i secretament; després de prestar jurament o promesa se’ls ha d’interrogar pel que fa al nom, els cognoms, l’edat, el veïnatge, la professió o l’ofici; si coneixen o no l’encausat; si hi tenen parentiu, amistat o relació de qualsevol mena.

El batlle els ha de deixar explicar sense interrupció sobre els fets i pot exigir els aclariments convenients.

Si el batlle estima la seva presència necessària, pot convocar l’advocat de la persona inculpada i el Ministeri Fiscal, que poden assistir a la declaració dels testimonis. A la fi de la declaració poden demanar al batlle instructor que faci qualsevol pregunta que els sembli útil.

No poden ser interrogades com a testimonis les persones contra les quals hi hagi elements d’inculpació suficients.

Si de la declaració testifical es dedueixen indicis de participació delictiva del testimoni en el delicte que s’investiga o en un altre, el batlle ha d’aturar immediatament la declaració i ha de procedir a prendre-li una nova declaració d’acord amb el que disposa l’article 24 i l’article 51 i següents.

Article 71

El testimoni pot ser conduït i interrogat al lloc on hagin ocorregut els fets, on se li poden mostrar els objectes sobre els quals ha de versar la seva declaració.

Article 72

Acabada la declaració, es llegeix íntegrament a l’interessat, o la llegeix ell mateix si ha fet ús del dret que li correspon i que se li ha de fer saber, i en aquest moment té l’oportunitat de fer les observacions que estimi necessàries, les quals s’han d’afegir a la mateixa declaració.

Article 73

Si el testimoni no entén l’idioma en el qual és interrogat o si és sord-mut, s’ha de procedir de conformitat amb el que s’estipula a l’article 61.

Secció setena. Acarament dels testimonis i encausats

Article 74

Quan els testimonis i els processats entre ells, o aquells amb aquests, discordin sobre algun fet o qualsevol circumstància que tingui interès per al sumari, pot tenir lloc acarament entre els qui estiguin en discòrdia.

Article 75

El batlle ha de llegir a les persones acarades llurs respectives declaracions, ha de notar les contradiccions que en resultin i ha de rebre, finalment, les explicacions dels interessats, en una diligència que han de signar totes les parts presents.

Secció vuitena. Perquisicions i segrestos

Article 76

El batlle pot traslladar-se a tots els llocs per efectuar-hi perquisicions i realitzar el segrest dels objectes i dels documents útils per a l’aclariment de la veritat. Pot, així mateix, ordenar-ho al Servei de Policia mitjançant l’ordre judicial corresponent.

Article 77

Si la perquisició s’efectua al domicili de l’inculpat, pot practicar-se a qualsevol hora del dia o de la nit, i en presència seva, si s’hi troba.

Si s’efectua al domicili de qualsevol altre ciutadà, i excepte que el batlle ho cregui imprescindible, solament pot realitzar-se de les 6 hores a les 21 hores. L’interessat té dret a assistir-hi si es troba al domicili.

En cas d’absència de la persona interessada o de l’inculpat, o d’una persona designada per un d’ells, ha de ser-hi present el secretari judicial, que n’ha d’aixecar l’acta corresponent.

Article 78

De tota perquisició s’ha d’estendre una diligència i aixecar inventari dels objectes segrestats, amb la descripció i les característiques particulars.

Article 79

El batlle ha d’adoptar les resolucions que cregui adequades a fi de garantir la restitució dels objectes segrestats si no són d’interès per a la causa.

Igualment, una vegada identificat i valorat el producte del delicte, ha d’adoptar la resolució que cregui convenient a fi que es retorni al seu propietari per tal d’evitar causar-li més perjudici.

Secció novena. L’informe pericial

Article 80

En els casos en els quals per a l’examen d’una persona o d’un objecte es requereixi coneixement científic o artístic, el batlle, d’ofici o a instància de part, ha de nomenar un o dos pèrits si és possible, preferentment titulats, els quals han de prestar jurament o promesa de complir fidelment llur comesa.

Els honoraris pericials van a càrrec de la part que hagi proposat la prova, sense perjudici del que sigui decidit per la sentència que dicti el tribunal.

Article 81

La missió dels experts, que ha de ser precisada pel batlle, ha de quedar limitada a comprovacions materials i tècniques, i no pot comportar cap punt de dret a prejutjar.

Article 82

El batlle i el fiscal i les altres parts comparegudes, aquestes últimes amb l’autorització prèvia del batlle, poden requerir als pèrits que facin els aclariments necessaris.

Article 83

Quan les operacions del peritatge estiguin acabades, els experts han de redactar conjuntament un dictamen que ha de comprendre:

1. Descripció de la persona o la cosa que sigui objecte del peritatge, en l’estat i la manera en què es trobi.

2. Relació detallada de totes les operacions practicades pels pèrits i de llur resultat.

3. Conclusions que, a la vista d’aquestes dades, formulin d’acord amb els principis o les normes de llur ciència o art.

Article 84

Si els pèrits discrepen o tenen reserves per formular sobre les conclusions comunes, cada un d’ells ha d’indicar la seva opinió o les seves reserves, i les ha de fonamentar.

Article 85

El dictamen i els efectes objecte del peritatge han de ser lliurats al batlle dins el termini que aquest fixi.

Article 86

El batlle pot, d’ofici o a instància de part, manar un nou peritatge o un peritatge complementari.

Igualment, el batlle pot, si ho considera oportú, ordenar la pràctica d’un peritatge contradictori.

Secció desena. La recerca de les proves

Article 87

1. El batlle instructor s’ha d’esforçar, fins i tot en cas d’haver confessat l’inculpat, a recollir tots els elements adequats per poder establir, si escau, la imputabilitat del delicte a l’inculpat i determinar-ne la culpabilitat o la innocència. Per fer això, ha de procedir, segons les circumstàncies, a les confrontacions al lloc; a l’ocupació de l’objecte; a l’interrogatori dels testimonis, de la víctima i de l’inculpat; ha d’ordenar els dictàmens, i finalment, ha d’examinar els indicis i les presumpcions.

2. En matèria de delictes majors, en tots els casos, i de delictes menors en el cas de corrupció o tràfic d’influències, si la pràctica d’intervencions de comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres es considera útil per a la recerca de la veritat, el batlle pot ordenar aquesta mesura en qualsevol moment de la investigació en les condicions següents:



3. La mesura d’intervenció telefònica pot adoptar-se per peça separada, sobre la qual pot decretar-se el secret sumarial mentre duri la causa i s’ha d’unir al sumari un cop feta la intervenció. En cas que la intervenció no aporti indicis de criminalitat i s’aixequi el secret sumarial, el batlle ha de comunicar la intervenció a l’interessat, que pot conèixer el contingut de la informació recaptada.

4. En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle ho ha d’acordar per aute motivat.

5. En matèria de delictes majors, l’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones investigades, en contra del seu consentiment o sense el seu consentiment, ha d’acordar-se mitjançant aute motivat, tenint present la idoneïtat i l’adequació de la mesura per a la determinació dels fets, la necessitat de la mateixa mesura de manera que esdevingui imprescindible per esbrinar els fets, i la proporcionalitat de la mesura, tenint present l’interès de la investigació, atesos els indicis obtinguts i la gravetat del delicte perseguit, i l’afectació del dret fonamental que representa, que ha de ser sempre respectat en el seu contingut essencial. L’aute ha d’indicar les persones autoritzades per a la pràctica de la prova. En cap cas no es pot acordar la realització d’una prova que comporti un risc per a la salut o constitueixi un tracte cruel, inhumà o degradant.

6. Les mateixes garanties establertes en aquest article s’han de respectar quan el titular del domicili, de la seu social o del mitjà de comunicació utilitzat per a la comissió del delicte major sigui una persona jurídica.



1. Cops i ferides

Article 88

Quan es tracti de cops i ferides o altres classes de lesions, el batlle ordena, si escau, un dictamen. Sol·licita als experts o pèrits, principalment, que manifestin o determinin:

1. La mena de cops i ferides, la seva extensió, la profunditat i la localització.

2. Com han estat produïts.

3. Si són recents o bé antics.

4. En quin ordre han estat produïts.

5. Si han estat inferits per un sol individu o per més d’un.

6. La posició de la víctima en el moment en què ha estat agredida i la del seu agressor.

7. Les conseqüències probables dels cops i les ferides.

8. La duració probable del tractament, la naturalesa, la importància i les conseqüències de les intervencions quirúrgiques que poden ser necessàries.

9. La incapacitat probable per al treball.

Article 89

El batlle ha d’ordenar al metge forense l’elaboració de l’informe corresponent, en el qual s’ha d’expressar el temps que el perjudicat ha tardat o pot tardar a quedar curat, el temps durant el qual ha estat o es preveu que estarà impedit per al seu treball habitual, i si li ha quedat o li quedarà vici, defecte, deformitat o perjudici estètic rellevant amb especificació de les seqüeles.

Article 90

En el cas de decés sospitós o violent que no sigui conseqüència d’accident de circulació, el batlle, acompanyat del secretari, s’ha de traslladar al lloc on hi hagi el cadàver, si ho creu oportú.

Immediatament el batlle ha d’ordenar el reconeixement mèdic del cadàver i la certificació de la mort. Ha de fer practicar, si ho creu oportú, l’autòpsia del cadàver, per tal d’assegurar-se de les causes i les circumstàncies de la defunció. Si el cadàver ja és enterrat pot, en tot cas, ordenar-ne l’exhumació.

Article 91

Abans de procedir a l’autòpsia s’ha de descriure amb exactitud el cadàver i verificar la seva identitat mitjançant declaracions de testimonis que hagin conegut en vida el difunt.

Si la persona interfecta no és coneguda, s’han d’especificar en la diligència de reconeixement les seves característiques o els seus trets fisonòmics i particulars, la roba i altres efectes que se li trobin per tal que pugui ser reconeguda.

Article 92

Per regla general, els metges nomenats per al dictamen, tenen l’encàrrec següent:

Procedir a l’examen i a l’autòpsia del cadàver amb vista a determinar:

1. la naturalesa dels cops i de les ferides que presenti el cadàver,

2. la causa (instruments punxents, tallants, contundents, cremades, armes de foc, etc.),

3. si les ferides són recents o bé antigues,

4. l’ordre en què han estat produïdes,

5. si han pogut produir la mort,

6. si hi ha senyals de resistència o lluita,

7. si la mort no és el resultat d’un accident o d’un suïcidi,

8. si els cops i les ferides han estat produïts per un sol o més individus, abans o després de la mort i en quines circumstàncies,

9. si la mort és resultat directe dels cops i les ferides, o bé si s’ha esdevingut a causa de certes circumstàncies que han pogut fer que les ferides adquirissin una gravetat que normalment no poden tenir (estat de salut deficient, manca de cura, etc.),

10. les posicions de la víctima i de l’agressor,

11. el moment en què es produí la mort,

12. si els talls i els esquinçaments dels vestits de la víctima coincideixen amb les ferides, i quines són la naturalesa i la direcció,

13. si la víctima presenta senyals de tortura o violació.

El batlle pot, a més, demanar al metge totes les explicacions complementàries que estimi útils, ateses les circumstàncies.

Article 93

En cas de sospita de mort per emmetzinament, el batlle, a més a més, ha d’ordenar obligatòriament l’extracció de les vísceres i la seva anàlisi. L’informe ha de precisar la categoria i la naturalesa de la cosa ingerida, la quantitat utilitzada i la manera en què s’hagi utilitzat.

Article 94

En cas de mort provocada per arma de foc, es pot ordenar un peritatge balístic.

2. Infanticidi

Article 95

En cas de presumpció d’infanticidi, el pèrit ha de determinar si l’infant nasqué amb vida; si visqué fora del si matern; el temps de la mort; si aquesta mort és natural, accidental o criminal; si l’infant ha sofert violències i si li ha estat dispensada la cura deguda. D’altra banda, s’ha de procedir, sempre que sigui possible, a l’examen de la presumpta mare.

Si és necessari, el cos de l’infant ha de ser exhumat.

3. Robatoris

Article 96

En cas de robatoris, furts o altres infraccions contra el patrimoni, cal constatar, sempre que això sigui possible, l’escalada, l’efracció, l’ús o la tinença d’armes, la utilització de la violència i els mitjans o els instruments utilitzats.

Els senyals, els indicis i les empremtes han de ser recollits en el termini més breu possible.

A més, cal establir la realitat de la infracció, i també l’existència i el valor dels objectes sostrets.

4. Incendi i explosió

Article 97

En cas d’incendi o danys per explosió, s’ha de fer constar:

1. El lloc, el temps i el mitjà d’execució.

2. L’espècie de matèria incendiària o explosiva.

3. L’extensió, l’avaluació dels danys i les circumstàncies de major o menor perill per a les persones o les coses més o menys pròximes, si el foc o l’explosió s’hagués propagat.

Article 98

En els delictes en els quals s’hagi ocasionat un dany o perill no expressat als articles anteriors, a les persones o als béns, s’ha d’esbrinar i fer constar en autes: la gravetat del perill per a la propietat, la vida, la seguretat o la salut de les persones, l’entitat dels danys soferts o que s’hagin volgut causar i la seva avaluació, i els mitjans i els instruments utilitzats.

Secció onzena. Del processament

Article 99

Quan de les diligències practicades en el sumari en resulti algun indici racional de criminalitat contra una persona determinada, s’ha de dictar aute de processament, que s’ha de notificar immediatament al processat, en una llengua que aquest comprengui, i al seu advocat.

Article 100

En l’aute de processament o en una altra resolució posterior el batlle pot disposar que el processat presti fiança per assegurar les responsabilitats que puguin declarar-se procedents.

En l’aute de processament s’ha de declarar, així mateix, els responsables civils solidaris i subsidiaris de la infracció, que poden exercir el dret a la defensa actuant en el procediment a partir del moment en què se’ls hagi comunicat aquesta declaració de responsabilitat.

En el mateix aute, si no s’ha fet abans, es poden adoptar les mesures necessàries per a l’assegurament de les responsabilitats civils.

Article 101

El batlle, durant la instrucció, i oït el Ministeri Fiscal, pot deixar sense efecte l’aute de processament quan s’hagin desvirtuat els indicis de criminalitat que van justificar el processament.

Secció dotzena. Ordre de compareixença, presó provisional i llibertat provisional.

1. Ordre de compareixença

Article 102

El batlle pot ordenar la compareixença de les persones contra les quals hi hagi, al seu criteri, sospites raonables de criminalitat, les quals han de ser assistides d’advocat en la forma prevista als articles 24 i 55 del present Codi.

Quan la persona contra la qual existeixin sospites raonables de criminalitat hagi fugit o es negui a comparèixer, el batlle pot lliurar una ordre de detenció, que es pot executar en tot el territori del Principat, i de la qual es pot demanar l’execució, fins i tot fora d’aquest territori, de conformitat amb la llei.

2. Presó provisional

Article 103

El batlle pot decretar, en l’aute de processament o mitjançant aute posterior, raonant els motius d’aquesta mesura excepcional endemés d’aquells que consisteixin en la imputació del delicte al processat, la presó provisional o l’arrest provisional, en qualsevol de les seves tres modalitats, del processat per un delicte:

1. Quan la llibertat del processat presenti un perill per a la seguretat pública, o bé el fet hagi causat alarma social.

2. Si existeixen motius, tenint en compte les circumstàncies dels fets i la gravetat del delicte i la pena assignada, per creure que el delinqüent intentarà sostreure’s a l’acció de la justícia.

3. Si el delicte ha causat un perjudici a un tercer i no ha estat presentada una caució o una fiança suficient.

4. Si la detenció és necessària per a la protecció del processat o per prevenir la reiteració del delicte.

5. Si l’inculpat no compleix l’ordre de compareixença dictada pel tribunal o el batlle.

6. Si el manteniment en llibertat pot perjudicar el desenvolupament normal de la instrucció.

El batlle pot fer controlar en tot moment, mitjançant el Servei de Policia, la presència del processat al lloc assignat en cas d’arrest.

Les mesures de control monitoritzat mitjançant sistemes de vigilància electrònica no poden adoptar-se sense el consentiment previ de l’interessat, i les despeses telefòniques o d’una altra mena generades van a càrrec del processat, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.

Article 104

Contra la resolució del batlle que acorda o denega la presó, l’arrest o la llibertat provisionals, o qualsevol mesura d’assegurament de la responsabilitat civil, pot interposar-se recurs d’apel·lació en la forma prevista a l’article 194 del present Codi.

El batlle ha d’advertir el processat i el responsable civil del dret que els atorga el present article.

Article 105

En les causes seguides per delictes de tràfic de drogues, de segrest, de tràfic il·legal d’armes, de proxenetisme, de terrorisme o de blanqueig de diners o de valors provinents dels dits delictes, així com d’associació per atemptar contra el Principat o l’ordre constitucional, el batlle, mentre duri la tramitació, pot ordenar la incomunicació dels presos durant el temps necessari per aclarir els fets, sense que pugui durar més de vuit dies. En tot cas, la incomunicació s’ha de decretar per resolució motivada.

Article 106

Fins i tot en el cas d’haver-se alçat la incomunicació, el batlle pot decretar-la novament si en la causa apareixen motius per fer-ho. En tal cas, però, la incomunicació no pot excedir tres dies.

Article 107

El pres incomunicat no pot comunicar-se amb cap persona ni rebre ni donar objectes de cap mena, si no és pel conducte o per mitjà del batlle instructor.

Article 108

El termini de presó provisional o d’arrest provisional amb control monitoritzat o sense no pot excedir quatre mesos.

No obstant això, el batlle competent pot, mitjançant resolució raonada, prorrogar aquest termini pel mateix temps, transcorregut el qual s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional si es tracta de delictes menors. En cas de delictes majors, i únicament pel que fa a la situació de presó provisional, les pròrrogues són de quatre mesos i no n’hi pot haver més de dues. En el cas de causes seguides pels delictes d’homicidi, d’assassinat, de tortura, d’esclavatge, d’agressió o abús sexuals, de tràfic de drogues, de segrest, de tràfic d’infants, de tràfic il·legal, d’armes, de proxenetisme, de terrorisme, de finançament del terrorisme, de blanqueig de diners o valors, d’associació per atemptar contra el Principat o contra l’ordre constitucional i pels delictes contra la comunitat internacional hi cap una tercera pròrroga. A petició del Ministeri Fiscal i atesa l’especial gravetat dels delictes perseguits, hi cap una quarta pròrroga de forma excepcional.

En tot cas, el termini de presó provisional no pot excedir la meitat de la pena màxima assenyalada al Codi penal pel delicte o pels delictes pels quals s’ha processat, tenint en compte el sistema d’acumulació de penes i el termini d’arrest no pot excedir els vuit mesos.

Tramesa la causa al tribunal jutjador, el termini de presó preventiva no pot excedir els sis mesos en cas de delictes menors i els dotze mesos en cas de delictes majors a partir de la notificació de l’aute de conclusió i, en tot cas, s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi a la meitat de la pena màxima assenyalada al Codi penal per al delicte o per als delictes pels quals s’ha processat, tenint en compte el sistema d’acumulació de penes o, a aquella sol·licitada pel Ministeri Fiscal o per l’acusació particular en els escrits de qualificació provisional respectius.

Si es produeix apel·lació, el termini de presó preventiva no pot excedir els divuit mesos a partir de la notificació de la sentència i, en tot cas, s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi al de la pena imposada pel tribunal de primera instància.

Si sobrevé la demència de la persona encausada que es troba en situació de presó o d’arrest provisionals després de cometre el delicte, el batlle o el tribunal han de disposar el seu ingrés en un establiment adequat, del qual ha de sortir quan s’obtingui l’alta mèdica havent-ne informat prèviament l’autoritat judicial, per continuar en la mateixa situació processal anterior. L’internament suspèn els terminis establerts per a la presó i l’arrest provisionals, sense perjudici que pugui ser tingut en compte posteriorment per a l’abonament de la pena de presó o d’arrest. Contra la decisió d’internament adoptada pel batlle instructor o el tribunal es pot interposar recurs, d’acord amb el que disposen respectivament els articles 194 i 195 i següents.





3. Llibertat provisional

Article 109

El batlle pot, en qualsevol moment, decretar d’ofici la llibertat provisional.

Durant el curs de la causa, el processat pres pot, en tot moment, sol·licitar la llibertat provisional sigui al batlle instructor abans de la conclusió del sumari, sigui al tribunal competent després de l’acabament de la instrucció.

D’aquesta sol·licitud, se n’ha de donar vista al Ministeri Fiscal, el qual ha d’informar en el termini de cinc dies. El batlle o el tribunal han de resoldre conforme a dret mitjançant aute que es dicta dins el termini de 10 dies a comptar de la sol·licitud, hagi o no informat el Ministeri Fiscal.

Si malgrat això, i sense perjudici de les responsabilitats en què pugui incórrer el batlle o el tribunal, no han dictat resolució en el referit termini, es pot sol·licitar la mateixa petició al Tribunal d’apel·lació, que ha de resoldre en el termini de 10 dies, transcorregut el qual si no hi hagut resolució, s’ha de deixar preceptivament en llibertat el processat.

Article 110

1. El batlle pot condicionar l’efectivitat de la llibertat provisional a la prestació prèvia d’una fiança o a satisfer, excepcionalment, en el termini màxim de 24 hores, i ha de determinar la naturalesa i la quantitat que s’hagi de prestar, atesa la naturalesa del delicte, el quantum del perjudici ocasionat, la solvència i els antecedents del processat, l’interès eventual d’aquest a sostreure’s a l’acció de la justícia i la repercussió social del fet.

El batlle pot en tot moment, si ha variat la seva apreciació anterior del fet o de les circumstàncies, modificar l’import de la fiança o deixar sense efecte la llibertat provisional i acordar novament la presó o una altra mesura restrictiva de drets.

2. El batlle també pot condicionar l’efectivitat de la llibertat provisional al compliment d’una o més de les obligacions següents:



En cas d’incompliment el batlle pot ordenar la presó o l’arrest immediatament.

Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el consentiment previ de la persona interessada, i les despeses telefòniques o d’una altra mena generades van a càrrec del processat, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.

Article 111

Si el processat no compleix qualsevol de les condicions imposades, el batlle decreta immediatament l’ordre de presó i dóna a la fiança la destinació legal, comunicant-ho a qui l’hagi dipositat seguidament. Si aquest presenta el processat en un termini de 30 dies el batlle pot acordar el retorn de l’import de la fiança.

Secció tretzena. Fiances, embargaments i provisions per als perjudicats

Article 112

La fiança consisteix en una quantitat en metàl·lic o en una garantia bancària, sense perjudici que el batlle pugui procedir a l’embargament o al segrest d’altres béns, mobles o immobles, o crèdits, per respondre de la possible responsabilitat civil.

Article 113

La fiança prestada per respondre de la compareixença del processat serveix també per satisfer les despeses judicials causades, sense perjudici que respongui també de la responsabilitat civil, a més dels embargaments que es practiquin, d’acord amb l’ordre establert en l’article 176.

Article 114

La fiança pot ser dipositada pel processat o un tercer.

Igualment es pot disposar embargament o segrest per respondre de la responsabilitat civil sobre béns d’un tercer amb el consentiment d’aquest.

Article 115

La fiança o el seu romanent es retorna a qui l’hagi dipositat:

1. Si s’acorda la presó provisional del processat.

2. Si es dicta aute de sobreseïment o sentència absolutòria.

3. Quan s’hagi executat la sentència.

Article 116

1. Endemés de garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha de disposar per mitjà d’un aute motivat l’embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, el producte obtingut o els beneficis que se n’hagin derivat o la seva eventual transformació o conversió posterior, a l’efecte de garantir el compliment del comís i el comís per equivalent que preveu l’article 70 del Codi penal. També pot embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no responsable, llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d’acord amb el que preveu l’article 70 del Codi penal i de conformitat amb les garanties i procediments previstos als articles 116 bis, 119 i 120 d’aquesta Llei.

2. A l’efecte d’aquest article s’entén per fons els actius financers; els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos béns, especialment, però no exclusivament, els havers i els crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valor, les obligacions i les lletres de canvi i de crèdit, així com els interessos, dividends o qualsevol altre benefici que se n’hagi derivat.

3. En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant l’aute motivat corresponent, el batlle instructor pot disposar excepcionalment que no se’n segrestin o se n’embarguin els béns i els drets, o diferir-ne l’embargament o el segrest, i autoritzar qualsevol operació, transferència o qualsevol alienació de qualsevol bé que hauria pogut ser objecte d’un comís ulterior, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que l’operació, la transferència o l’alienació o la manca d’embargament o de segrest puguin representar.

4. En matèria de falsedat de moneda, el batlle instructor pot acordar el lliurament de part de la moneda intervinguda als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, sempre que això no impedeixi l’ús i la conservació de la moneda lliurada com a objecte de prova en el marc del procés corresponent.

5. Les mesures especificades en els dos apartats anteriors es poden aplicar per via analògica en la persecució de qualsevol altre fet delictiu.

Article 116 bis

1. La tercera persona els béns de la qual es puguin veure afectats per un comís eventual, un embargament o un segrest ha de ser informada de la substanciació del procés judicial corresponent i està legitimada per personar-s’hi a fi d’exercir el seu dret a la defensa amb els mateixos instruments processals que la persona encausada, processada o condemnada.

2. La resolució que accepta o denega la condició de part als tercers és recurrible de conformitat amb els articles 194 o 195, segons correspongui.

Article 116 ter

1. El batlle disposa immediatament la devolució al seu propietari dels objectes relacionats amb el delicte que no siguin peces de convicció ni instruments o productes del delicte, tan bon punt conservar-los i custodiar-los ja no sigui útil per a la instrucció.

2. La resta de béns es conserven en dipòsit. El batlle ha de prendre les disposicions necessàries per assegurar la conservació en bon estat dels béns embargats amb els seus productes i accessions i, si escau, en nomena un administrador.

3. El batlle pot encomanar la conservació, l’administració, l’elaboració i la conversió en diner líquid, si escau, dels fons a l’Oficina Judicial de Gestió d’Actius, l’organització, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament. El seguiment i la identificació dels fons poden ser encomanats a l’Oficina de Recuperació d’Actius del Cos de Policia, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament.

4. El batlle pot decidir que els diners o productes financers que es trobin en una entitat bancària siguin dipositats a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), amb la liquidació prèvia corresponent si es tracta de productes financers. Aquest dipòsit, no remunerat, ha de ser posat a disposició de l’autoritat judicial per part de l’AFA, quan sigui requerida per aquella autoritat.

5. El batlle, d’ofici o a instància de les parts o del Ministeri Fiscal, i amb l’audiència prèvia de les persones interessades, pot acordar per mitjà d’un aute motivat que els fons embargats o segrestats siguin convertits en diner líquid, i en cas de vehicles, que siguin utilitzats amb finalitats d’interès públic o social. En el cas dels fons embargats o segrestats, el batlle ha de sol·licitar instruccions al propietari. En cas que el propietari no doni les instruccions corresponents, el batlle ha de procedir a la liquidació dels fons referits. En tot cas, s’entén que el tràmit d’audiència prèvia de les persones interessades està degudament complimentat mitjançant la consulta no vinculant de la seva representació lletrada.

En cas que l’embargament o el segrest dels fons s’hagi fet en execució d’una decisió d’una autoritat judicial estrangera, a banda dels requisits anteriors, els fons només es poden convertir en diner líquid amb l’autorització prèvia de l’autoritat judicial estrangera, que s’entén obtinguda si no ha contestat dins els tres mesos següents al dia en què se li hagi enviat la sol·licitud a aquest efecte.

En cas que per mitjà d’un aute motivat s’estableixi el retorn dels fons embargats o segrestats, es retornen en l’estat en què es trobin o es retorna el valor pel qual han estat liquidats. Si s’ha produït un menyscabament anormal d’aquests fons o s’han usat, l’Estat ha d’indemnitzar la persona perjudicada per aquest menyscabament anormal i/o per l’ús esmentat.

Endemés de les prescripcions anteriors:

Article 117

El batlle pot ordenar a l’administrador dels béns embargats que doni fiança de bon compliment del seu càrrec, quan no sigui el dit administrador de notòria responsabilitat. L’administrador té dret a una retribució, que fixa el batlle.

Article 118

En qualsevol moment del procediment seguit per delictes dolosos o culposos contra la integritat física de les persones o danys o incendis, el batlle o el tribunal, si escau, a instància de part, pot acordar mitjançant aute motivat, després d’haver oït les altres parts i el Ministeri Fiscal, el pagament d’una provisió de fons per atendre la víctima o les persones que en depenguin econòmicament, a càrrec dels processats i responsables civils.

Si cal fer efectives les responsabilitats pecuniàries a les quals es refereix la present secció, es procedeix per la via executiva.

Únicament es pot interposar recurs d’apel·lació contra l’aute dictat pel batlle en la forma prevista a l’article 194.

Secció catorzena. Responsabilitat de terceres persones

Article 119

El batlle pot decretar embargament o segrest sobre els béns pertanyents a terceres persones susceptibles de ser responsables civilment per raó del delicte.

Article 120

Les persones que es trobin en el cas de l’article precedent i per a les quals s’hagin adoptat mesures cautelars poden al·legar per escrit, durant la tramitació de la causa, les raons que tinguin per oposar-se a la mesura adoptada i proposar amb aquest fi aquelles proves que abonin la seva pretensió així com altres béns sobre els quals es pugui ordenar la mesura cautelar. El batlle, després de practicar les proves esmentades que cregui adequades, resol, mitjançant aute degudament motivat, sobre les pretensions formulades. Contra aquest aute pot interposar-se recurs d’apel·lació en la forma prevista a l’article 194.

Secció quinzena. Conclusió del sumari

Article 121

Practicades les diligències prèvies o sumarials adequades per a l’esbrinament del fet punible i dels seus autors, còmplices i encobridors, i l’assegurança de la responsabilitat, el batlle dóna vista del sumari al Ministeri Fiscal i a les parts, i n’entrega còpia a qui ho sol·liciti, les quals, dins un termini de quinze dies, poden sol·licitar del batlle la conclusió del sumari o la pràctica de les noves diligències que creguin convenients per completar la instrucció.

Article 122

Realitzades les proves sol·licitades, o desestimades per resolució raonada, el batlle dicta aute de conclusió del sumari, que es notifica a l’acusador particular o privat, a l’actor civil, al processat i a les persones declarades responsables civils. Així mateix, es notifica al Ministeri Fiscal i es trameten els autes al tribunal competent.

Secció setzena. Entrega vigilada d’objectes delictius i agent encobert

Article 122 bis

1. El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar, a demanda del director del Cos de Policia, la circulació o l’entrega de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes, així com armes de foc, municions o explosius, obres d’art, moneda falsa, representacions d’infants dedicats a activitats sexuals o de les seves parts sexuals, òrgans humans, objectes o diners i valors procedents d’una operació de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen o dels delictes menors de corrupció o tràfic d’influències. Per adoptar aquestes mesures, s’ha de tenir en compte si són necessàries amb relació a la importància del delicte i amb les possibilitats de vigilància.

2. La circulació o l’entrega controlada consisteix a permetre trameses il·lícites de drogues, objectes o substàncies esmentades en el paràgraf anterior, així com de les coses o valors que les hagin substituït, i fer-ne un seguiment de la circulació, la sortida o l’entrada sense interferència que ho obstaculitzi per part de l’autoritat o dels seus agents i sota la seva vigilància. Aquesta operació té per finalitat descobrir o identificar persones involucrades en la comissió d’algun delicte en relació amb les dites drogues, els objectes o les substàncies o de prestar ajuda a autoritats estrangeres que persegueixen els mateixos fins.

3. Els funcionaris de policia han de donar compte de llur actuació de forma immediata al batlle competent.

Article 122 ter

El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del director del Cos de Policia la participació activa d’un agent encobert en els delictes relacionats amb la droga, les armes de foc, la moneda falsa, el proxenetisme, el terrorisme, la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, el tràfic d’òrgans humans i el blanqueig de diners o valors o els delictes subjacents que l’originen o els delictes menors de corrupció o tràfic d’influències.

Aquest agent encobert ha de revestir obligatòriament la condició de funcionari de policia amb funcions de policia judicial.

Article 122 quater

Per aplicació dels dos articles anteriors, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria, el batlle competent pot condicionar l’acord donat a les autoritats estrangeres al compliment de requisits particulars en relació amb l’organització i el control de la mesura per part de les autoritats andorranes.

En tots els casos, el Servei de Policia i les autoritats judicials andorranes han de ser informats amb la màxima diligència del desenvolupament de la mesura i de tot esdeveniment que pugui tenir transcendència en l’operació.

Títol tercer. Del Tribunal de Corts quan actua en composició col·legiada