Sentència 10-2022 del TSJA. Impost sobre societats. Deducció per noves inversions. No és aplicable quan es recupera la titularitat d’un immoble en virtut de la condició resolutòria inscrita en un contracte de compravenda previ.
Extracte facilitat per Strategos
Resum: L’entitat va incloure en la seva autoliquidació de l’impost sobre societats de l’any 2016 com base de la deducció per noves inversions l’adquisició d’un immoble, que havia venut l’any 2014, en virtut de l’aplicació d’una condició resolutòria.El Tribunal, ratificant la sentència de primera instància, argumenta que la reincorporació de l’immoble litigiós al patrimoni de la societat no és conseqüència d’una nova inversió, sinó que no és més que l’efecte jurídic de l’incompliment de les condicions imposades al comprador en un contracta de compravenda.
Resolució: Confirma sentència recorreguda (Tribunal de Batlles 18 de maig de 2021) i desestima el recurs d’apel·lació presentat pel contribuent.
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
+376 805 705
strategos@strategos.ad
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000030/2020
Núm. de Rotlle: TSJA-0000071/2021
SENTÈNCIA 10-2022
PARTS:
Apel·lant: S. SAURepresentant: Sra. EAM
Advocat: Sr. XPA
Advocat: Sr. XPA
Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. VAX
Advocada: Sra. EEE
Advocada: Sra. EEE
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
| President: | Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA |
| Magistrats: | Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ |
Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener de dos mil vint-i-dos.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000030/2020.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de l’entitat S. SAU va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 2 de març de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària, que havia desestimat el recurs formulat contra una anterior resolució de 13 de novembre de 2019 de la Direcció adjunta d’inspecció tributària, que va rectificar l’import declarat per l’agent en l’impost sobre societats, respecte de l’epígraf relatiu a la deducció per noves inversions durant l’exercici 2016, i va emetre la liquidació provisional corresponent a aquest impost i exercici.La sentència de 18 de maig de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.
2.- La representació de l’entitat agent ha interposat recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
a) La societat agent va subscriure l’any 2014 un contracte de compravenda d’un immoble, amb condició resolutòria per garantir el pagament del preu ajornat. Això va comportar l’efectiva transmissió de la propietat al comprador.
b) La posterior efectivitat de la condició resolutòria suposa una nova transmissió, i no es pot compartir l’argument de la sentència apel·lada, segons el qual es produeix una ineficàcia contractual de forma retroactiva. Aquesta retroactivitat és incompatible amb la inicial consumació de la compravenda.
c) Aquesta nova transmissió determina la incorporació d’un actiu nou al patrimoni de la societat agent, que suposa una nova inversió, en els termes de l’article 44.1.b) de la Llei de l’impost sobre societats.
d) La sentència introdueix un nou criteri, relatiu a la finalitat econòmica de la segona transmissió, que no havia mencionat el Departament de Tributs, la qual cosa ha produït a l’agent una situació d’indefensió.
b) La posterior efectivitat de la condició resolutòria suposa una nova transmissió, i no es pot compartir l’argument de la sentència apel·lada, segons el qual es produeix una ineficàcia contractual de forma retroactiva. Aquesta retroactivitat és incompatible amb la inicial consumació de la compravenda.
c) Aquesta nova transmissió determina la incorporació d’un actiu nou al patrimoni de la societat agent, que suposa una nova inversió, en els termes de l’article 44.1.b) de la Llei de l’impost sobre societats.
d) La sentència introdueix un nou criteri, relatiu a la finalitat econòmica de la segona transmissió, que no havia mencionat el Departament de Tributs, la qual cosa ha produït a l’agent una situació d’indefensió.
3.- La representació del Govern s’ha oposat al recurs, en base a les següents argumentacions:
LesLleis.com
a) L’aplicació de la condició resolutòria del contracte de compravenda implica la readquisició de l’immoble per part del venedor inicial. Això no suposa cap contradicció amb el fet de que, abans de la resolució del contracte, la compradora hagi estat efectivament la propietària del bé.
b) La deducció per noves inversions que preveu la Llei de l’impost sobre societats està directament vinculada a una finalitat empresarial, ja que constitueix un incentiu fiscal al creixement del teixit empresarial de les societats andorranes.
c) La readquisició de l’immoble per part de l’agent no obeeix a una nova inversió, sinó a la resolució del contracte de compravenda, de manera que la nova alta en el patrimoni de l’empresa no respon a una decisió tendent a l’ampliació, l’expansió, la millora o la renovació d’aquest, sinó a una circumstància aliena a la voluntat de l’agent, com és l’incompliment per part del comprador dels pactes previstos en la compravenda i la consegüent aplicació de la condició resolutòria.
b) La deducció per noves inversions que preveu la Llei de l’impost sobre societats està directament vinculada a una finalitat empresarial, ja que constitueix un incentiu fiscal al creixement del teixit empresarial de les societats andorranes.
c) La readquisició de l’immoble per part de l’agent no obeeix a una nova inversió, sinó a la resolució del contracte de compravenda, de manera que la nova alta en el patrimoni de l’empresa no respon a una decisió tendent a l’ampliació, l’expansió, la millora o la renovació d’aquest, sinó a una circumstància aliena a la voluntat de l’agent, com és l’incompliment per part del comprador dels pactes previstos en la compravenda i la consegüent aplicació de la condició resolutòria.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.