Llei qualificada d’Extradició (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 28 de novembre de 1996 ha aprovat la següent:

Llei qualificada d’Extradició

Exposició de motius

I. La inserció d’Andorra en el camp de les relacions interestatals adherint-se a convencions i tractats internacionals comporta que la regulació interna de l’Estat s’adeqüi a les necessitats internacionals de manera però que les obligacions entre Estats no afectin a la sobirania nacional.

És evident que en el present segle les relacions internacionals excedeixen del marc social o cultural i obliguen a una recíproca ajuda en camps tan importants com el penal. La col·laboració internacional en aquest camp té com a primer fonament l’extradició per tal d’evitar que els delictes no quedin sense sanció per raons de competència territorial o personal dels tribunals del país on el delinqüent es troba.

La necessitat i conveniència d’una regulació interna del procediment d’extradició com a supòsit previ a qualsevol tractat d’extradició que l’Estat andorrà pugui formalitzar amb altres Estats i com a norma de subsidiària aplicació per la via de la reciprocitat en cas de manca de tractats, és reconeguda per tots.

II. L’adhesió d’Andorra al Consell d’Europa ha de comportar una progressiva i contínua adaptació de les normes de dret internacional d’aplicació a les relacions de les jurisdiccions andorranes amb les jurisdiccions d’altres Estats.

L’establiment de regles uniformes en matèria d’extradició permet avançar en el treball d’adaptació legislativa i obre la possibilitat d’adhesió d’Andorra al Conveni europeu d’extradició, signat a París el 13 de desembre de 1957, així com als dos protocols addicionals adoptats el 1975 i el 1978.

La present Llei ja s’ha inspirat amplament en aquells instruments internacionals. S’introdueixen així les normes de procediment fixades en el Conveni europeu d’extradició de 1957 pel que fa a la detenció provisional, la regla d’especialitat, l’expedient de tramitació de la petició d’extradició i el lliurament de la persona extraditada. D’altra banda s’inclou algun concepte com el de mesures de seguretat que ha de ser interpretat d’acord amb l’article 25 del referit Conveni europeu d’extradició.

D’igual manera la present Llei acull expressament —article 14,— les disposicions de l’article 3 del Conveni europeu d’extradició, relatives a les motivacions polítiques i a les consideracions de raça, de religió, de nacionalitat o d’opcions polítiques que puguin aparèixer darrera una demanda d’extradició. Tot amb les importants matisacions, que figuren a l’article 20 de la Llei, que permeten impedir, mercès a les precisions establertes al protocol addicional del 1975, que criminals de guerra poguessin invocar una motivació política que els exclogués de l’extradició.

Finalment, la Llei acull també l’orientació europea pel que fa a les infraccions militars i a l’exclusió de la pena de mort en cas d’extradició.