Llei 20/2022, del 9 de juny, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig (Text refós per LesLleis.com)
Llei derogada, llevat de les disposicions finals segona a sisena i de la vuitena, per la disposició derogatòria segona de la Llei 18/2023, del 2 d’octubre, de text consolidat del saig.
Índex
[Mostra/Amaga]Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de juny del 2022 ha aprovat la següent:
Llei 20/2022, del 9 de juny, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig
Exposició de motius
El 18 de desembre del 2014, el Consell General va aprovar de forma simultània la Llei 43/2014, del saig; la Llei 44/2014, de l’embargament, i la Llei 45/2014, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, amb l’objectiu de fer possible que l’Administració general i els comuns, i també els organismes autònoms i les entitats parapúbliques, si els ho permet la seva llei de creació o regulació, puguin executar per la via forçosa, de forma autònoma i sense la intervenció, preceptiva fins llavors, dels òrgans jurisdiccionals, els actes administratius que dictin i siguin executoris, excepte els que imposen una obligació personalíssima i per als quals la llei no autoritza les autoritats administratives a adoptar mesures de compulsió directa o en què no concorre una situació d’extrema urgència i necessitat. Així mateix, la finalitat és que puguin delegar aquesta execució forçosa en el saig, el qual ha esdevingut competent, d’altra banda, per executar les resolucions judicials que dictin les jurisdiccions civil i administrativa que consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida.Des de l’entrada en vigor de la Llei, la figura del saig ha participat de manera notòria en l’agilització i dinamització del procediment d’execució forçosa i ha suposat una disminució notable del nombre d’expedients pendents d’execució prop de la Batllia, així com una reducció de les resolucions administratives pendents d’execució. Després de cinc anys de funcionament de la figura del saig, es fa necessari efectuar una revisió de la Llei del saig.
En aquest sentit, s’adapta la Llei al nou Codi de procediment civil i s’amplien les competències del saig per tal que pugui incorporar entre les seves funcions l’execució forçosa de les resolucions arbitrals i dels acords de mediació elevats a escriptura pública, així com dels acords de mediació, de les transaccions i dels convenis homologats judicialment que tinguin caràcter executori. S’ha considerat convenient investir el saig d’aquestes competències per tal de dotar d’efectivitat els mecanismes de resolució de conflictes extrajudicials i així contribuir a la satisfacció de la resolució de controvèrsies, per disposar d’aquesta manera de mecanismes moderns, àgils i fiables per executar les resolucions, els acords o les transaccions que portin causa d’aquests mecanismes de resolució de conflictes alternatius.
Així mateix, la creació de la figura del saig va contribuir molt positivament a reduir el nombre d’expedients pendents d’execució prop de la Batllia, perquè des del mes de maig del 2014 no s’executen directament en seu judicial sinó que és el saig qui se n’encarrega. Un cop demostrada l’efectivitat de la figura del saig en l’agilització de l’execució de resolucions judicials, s’ha considerat oportú traslladar la competència dels expedients pendents d’executar en seu judicial, i amb data anterior al 2014, al saig. D’aquesta manera, tots els expedients d’execucions civils i administratives passen a ser competència del saig, i es contribueix d’aquesta manera a alleugerir la Batllia i a agilitzar les execucions.
Finalment, per facilitar l’aplicació de la Llei i millorar certs aspectes de la professió del saig que s’han posat de manifest en el transcurs d’aquests cinc anys, i sempre amb la vocació de donar un millor servei públic i fer més garantista el procediment, s’han introduït en aquesta Llei determinades novetats, com la incorporació de la figura del nunci com a persona legitimada per efectuar les notificacions, així com el trasllat de la competència per resoldre els expedients disciplinaris al ministre encarregat de la justícia, en el cas de les infraccions lleus i greus, i al Govern, en el cas de les infraccions molt greus.
Aquesta Llei està dividida en vint-i-vuit articles, que modifiquen, en tot o en part, vint-i-set articles i la disposició transitòria tercera de la Llei 43/2014. Finalment, s’estableixen una disposició transitòria i onze disposicions finals.
La disposició transitòria, relativa als expedients disciplinaris contra els saigs que s’estiguin tramitant a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, estableix que es regeixen per les disposicions d’aquesta Llei pel que fa a la competència per resoldre’ls. La disposició final primera introdueix la col·laboració entre el departament competent en matèria de tributs del Govern, la Caixa Andorrana de Seguretat Social i l’Administració de justícia i els saigs per tal de facilitar la tramitació dels procediments d’execució de resolucions judicials, arbitrals i administratives; la disposició final segona reforma puntualment la Llei de l’embargament; la disposició final tercera modifica la disposició transitòria primera de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, de manera que totes les execucions civils i administratives, amb independència de la seva data, passen a ser competència del saig; la disposició final quarta modifica diversos articles de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, a l’efecte d’adequar les referències que es realitzen en l’articulat de la Llei al procediment abreujat per tal de coordinar-les a la reforma del procediment abreujat, així com per adaptar el procediment de sol·licitud d’execució de les costes processals, tenint en compte que a través d’aquesta Llei es preveu l’executorietat de les costes processals reclamades per la part executant; la disposició final cinquena modifica diversos articles de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, a l’efecte de tipificar com a infracció penal la manca de col·laboració i l’obstaculització de les funcions del saig; la disposició final sisena modifica puntualment el Decret en relació amb la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969; la disposició final setena encomana al Govern el desenvolupament reglamentari de la normativa relativa a l’embargament; la disposició final vuitena estableix el caràcter qualificat de la disposició final cinquena; la disposició final novena preveu l’adaptació de les normes reglamentàries; la disposició final desena encomana al Govern la publicació dels textos consolidats corresponents, i la disposició final onzena determina la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Article 1. Modificació de l’article 1 de la Llei 43/2014
Es modifica l’article 1 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 1. Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
a) Saig: persona titulada, investida d’autoritat suficient, encarregada professionalment de l’execució forçosa de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes administratius, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment, de caràcter executori, en els termes que estableix aquesta Llei.
b) Nunci: professional facultat per delegació expressa del saig, i sota la responsabilitat d’aquest darrer, per procedir a la notificació dels acords, de les diligències i altres actuacions que dicti el saig en el marc dels procediments i les funcions que defineix aquesta Llei. Les condicions d’accés a la professió, de formació prèvia i de responsabilitat es determinen a les normes internes de funcionament de la Cambra de Saigs.
c) Procediment d’execució: procediment pel qual es dona compliment a les resolucions judicials o arbitrals, als actes administratius, als acords de mediació elevats a escriptura pública o als acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment, de caràcter executori, d’acord amb les lleis aplicables, que constreny la persona executada a complir les obligacions establertes en aquestes resolucions, actes o acords.
d) Resolucions judicials: sentències i autes dictats pels batlles o tribunals en matèria civil o administrativa.
e) Acte administratiu: declaració de voluntat d’un òrgan administratiu destinada a produir un efecte jurídic per a la realització d’una finalitat administrativa i referida a una situació de fet o de dret concreta i singular, sotmesa al control jurisdiccional.
f) Laudes o resolucions arbitrals: resolucions que decideixen una controvèrsia sotmesa a arbitratge.
g) Acords de mediació: convenis mitjançant els quals les parts solucionen una controvèrsia sotmesa a mediació.
h) Transaccions i convenis: acords entre les parts que permeten resoldre una controvèrsia.
i) Persona executant: persona o entitat pública o privada que sol·licita l’execució forçosa d’una resolució judicial o arbitral, un acte administratiu, un acord de mediació elevat a escriptura pública o un acord de mediació, una transacció o un conveni homologat judicialment, de caràcter executori, d’acord amb les lleis aplicables.
j) Persona executada: persona física o jurídica, associació, fundació o qualsevol altre entitat pública o privada contra la qual s’executa una resolució judicial o arbitral, un acte administratiu, un acord de mediació elevat a escriptura pública o un acord de mediació, una transacció o un conveni homologat judicialment, de caràcter executori, d’acord amb les lleis aplicables.
k) Costes de l’execució: els imports que comprenen les despeses d’execució, així com els honoraris del saig.
l) Despeses d’execució: els imports de qualsevol tipus inherents al procediment d’execució i necessaris per al seu bon fi.
m) Honoraris del saig: els imports meritats en el marc de l’execució fixats segons els barems aprovats reglamentàriament pel Govern.
n) Costes processals: els conceptes així definits per la Llei del Codi de procediment civil.
o) Subhasta pública: subhasta efectuada en mèrits d’una resolució judicial o arbitral, un acte administratiu, un acord de mediació elevat a escriptura pública o un acord de mediació, una transacció o un conveni homologat judicialment, de caràcter executori.
p) Subhasta privada: subhasta efectuada en mèrits de l’acord entre les parts i en els termes i condicions definits per elles.
b) Nunci: professional facultat per delegació expressa del saig, i sota la responsabilitat d’aquest darrer, per procedir a la notificació dels acords, de les diligències i altres actuacions que dicti el saig en el marc dels procediments i les funcions que defineix aquesta Llei. Les condicions d’accés a la professió, de formació prèvia i de responsabilitat es determinen a les normes internes de funcionament de la Cambra de Saigs.
c) Procediment d’execució: procediment pel qual es dona compliment a les resolucions judicials o arbitrals, als actes administratius, als acords de mediació elevats a escriptura pública o als acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment, de caràcter executori, d’acord amb les lleis aplicables, que constreny la persona executada a complir les obligacions establertes en aquestes resolucions, actes o acords.
d) Resolucions judicials: sentències i autes dictats pels batlles o tribunals en matèria civil o administrativa.
e) Acte administratiu: declaració de voluntat d’un òrgan administratiu destinada a produir un efecte jurídic per a la realització d’una finalitat administrativa i referida a una situació de fet o de dret concreta i singular, sotmesa al control jurisdiccional.
f) Laudes o resolucions arbitrals: resolucions que decideixen una controvèrsia sotmesa a arbitratge.
g) Acords de mediació: convenis mitjançant els quals les parts solucionen una controvèrsia sotmesa a mediació.
h) Transaccions i convenis: acords entre les parts que permeten resoldre una controvèrsia.
i) Persona executant: persona o entitat pública o privada que sol·licita l’execució forçosa d’una resolució judicial o arbitral, un acte administratiu, un acord de mediació elevat a escriptura pública o un acord de mediació, una transacció o un conveni homologat judicialment, de caràcter executori, d’acord amb les lleis aplicables.
j) Persona executada: persona física o jurídica, associació, fundació o qualsevol altre entitat pública o privada contra la qual s’executa una resolució judicial o arbitral, un acte administratiu, un acord de mediació elevat a escriptura pública o un acord de mediació, una transacció o un conveni homologat judicialment, de caràcter executori, d’acord amb les lleis aplicables.
k) Costes de l’execució: els imports que comprenen les despeses d’execució, així com els honoraris del saig.
l) Despeses d’execució: els imports de qualsevol tipus inherents al procediment d’execució i necessaris per al seu bon fi.
m) Honoraris del saig: els imports meritats en el marc de l’execució fixats segons els barems aprovats reglamentàriament pel Govern.
n) Costes processals: els conceptes així definits per la Llei del Codi de procediment civil.
o) Subhasta pública: subhasta efectuada en mèrits d’una resolució judicial o arbitral, un acte administratiu, un acord de mediació elevat a escriptura pública o un acord de mediació, una transacció o un conveni homologat judicialment, de caràcter executori.
p) Subhasta privada: subhasta efectuada en mèrits de l’acord entre les parts i en els termes i condicions definits per elles.
Article 2. Modificació de l’article 2 de la Llei 43/2014
Es modifiquen el primer paràgraf de l’apartat 1 i l’apartat 4 de l’article 2 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, els quals queden redactats en els termes següents:
LesLleis.com
“Article 2. El saig
1. El saig és la persona professional del dret investida de funció pública que, de conformitat amb les disposicions legals vigents, té autoritat per procedir a l’execució forçosa de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes administratius, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment, de caràcter executori, i per a les altres funcions descrites en aquesta Llei i les altres lleis aplicables, a petició de les persones i les entitats públiques i privades legitimades a aquest efecte.
[…]
4. Els saigs s’han de dotar dels mitjans humans, tècnics i materials necessaris per al compliment degut de les funcions que tenen encomanades, segons determini el ministeri competent en matèria de justícia, previ informe no vinculant de la Cambra de Saigs.
Article 3. Modificació de l’article 3 de la Llei 43/2014
Es modifica l’article 3 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:
“Article 3. Funció
La funció del saig consisteix a dur a terme l’execució forçosa de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes administratius, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment, de caràcter executori, d’acord amb les lleis aplicables, per delegació de l’òrgan que ha dictat aquestes resolucions, actes o acords, i sota el control de l’òrgan esmentat.”
Article 4. Modificació de l’article 4 de la Llei 43/2014
Es modifiquen les lletres c, d i e. La lletra d passa a ser la e i la lletra e passa a ser la f. S’addiciona una nova lletra d a l’article 4 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, les quals queden redactades en els termes següents:
“Article 4. Altres funcions o activitats
Els saigs poden igualment exercir les funcions o dur a terme les activitats següents:
[…]
c) Organitzar subhastes públiques, sota el control de l’òrgan competent d’acord amb les lleis aplicables. En aquest sentit, el saig s’encarrega de l’execució material de les subhastes i, en el cas que s’esdevinguin incidències durant l’acte de licitació, n’ha d’aixecar acta i comunicar-ho a l’òrgan que ha dictat la resolució judicial o l’acte administratiu, a fi que aquest darrer o l’altre òrgan al qual correspongui, d’acord amb les lleis aplicables, resolguin de conformitat amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil o la Llei de bases de l’ordenament tributari, segons el cas.
d) Organitzar subhastes privades.
e) Exercir l’administració judicial en els procediments concursals i en els altres processos judicials en què es requereixi el nomenament d’un administrador, d’acord amb la normativa vigent en la matèria.
f) Dur a terme els actes de comunicació i de notificació, personalment o mitjançant una persona delegada, d’acord amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil.”
d) Organitzar subhastes privades.
e) Exercir l’administració judicial en els procediments concursals i en els altres processos judicials en què es requereixi el nomenament d’un administrador, d’acord amb la normativa vigent en la matèria.
f) Dur a terme els actes de comunicació i de notificació, personalment o mitjançant una persona delegada, d’acord amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil.”
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.